Vacances rurals

I aquest any hem fet moltes vacances casolanes. També va bé estar uns dies aturat ... (tot i que això d'aturat...)Aquí van algunes estampes...

Marc incomparable.... Què voleu que us digui. A la familia, Montserrat és el punt de referència que diu "un, dos , tres, casa!"

Excursioneta al Gorg Blau. Raconet verd que la famosa C-37 va estar apunt d'eliminar. I una gossa feliç...

També ha donat per una cata de gintònics. Bé, mitja (en tenim mitjha de pendent). Aquetsa, de Raffles, Brecon, Magellan i Imagin. Jo continuo sent una fan de la Citadelle... 8malgrat la canyella que acompanya la Brecon...) 

Conserva de tomàquet casolana... Ja en tenim algun pot al rebost...

I la familia ha augmentat... en 6 membres...

I alguns membres de la familia ja s'han motoritzat.... (coll... com creixen! )

Migdiades....

I la fauna de la zona està molt (gairebé massa) ufanosa... Coses de la pluja, la recuperació del bosc i la reducció dels pesticides... Crec...

I feina a posar-se al dia amb els deures pendents...

Animalades 8: i la familia creix i creix

Dos nous membres. Si és que la Muixa no para la producció. Aquests són fills biològics , germanastres de l’adoptada, que ara en fa 3 com ells (és per tal que no perdeu el fil...)



Per sort els nous membres han estat acollits per una casa veïna. (si és que ja comencem a tenir problemes d'espai!)

Invasió

L’atac de l’enemic ens va agafar per sorpresa. En un descuit, van aconseguir obrir camí (tirant a autopista de 3 carrils ) pel front fins arribar a les nostres reserves ( concretament el pot de mel de l’armari de la cuina)

Va ser una cruenta batalla. Al final es va haver de recórrer a l’armament químic i a bloquejar les seves vies d’accés.

La batalla ha acabat amb victòria local. Però seguirem a l’aiguat.
No se sap mai quan l’enemic por tornarà intentar-ho.

(Per déu, que visc en un tercer pis que és un quart real! Que no hi ha pots de mel més avall o què? I jo que em vaig traslladar a la ciutat per evitar la fauna del camp)

Animalades 7: felicitat

La felicitat?

La felicitat és un bassal d’aigua quan fa calor…. Tan simple com això. I punt.

( ... a aquesta gossa li ha tocat la loteria....Feliç com un anís, creieu-me..)

Animalades 6: no guanyem per ensurts

Per sort no va ser res. El pacient va evolucionar favorablement i ara ja no porta embut.
És que no es pot viure tranquil!

No m’ho negareu: és una monada! (i si, sembla ser que és una i no un...)

Animalades 5: la família biològica

Àvia biològica i tiet de la criatura adoptada (la mare estava de “parranda” en aquell moment).


I segur que la família tornarà a créixer... Al final haurem de fer un arbre genealògic.

Animalades 4: la Boira

Doncs ja tenim la Boira. Té sis anys i els seus amos la van haver de deixar a la gossera de Moià al canviar de casa i anar a viure a un pis.
Doncs apa, cap a Cal Mateu ( que malhauradament ens havíem quedat sense gos.) Ara només falta explicar-li que la Muixa i la seva criatura adoptada no són comestibles. Apart d’això, em sembla que , deprés d’un període d’adaptació, tot anirà la mar de bé.

Això és un no parar…… Tenim el sector zoològic molt alterat últimament. No m’atrapo! (el proper cap de setmana de vagi a comarques he de fer moltes presentacions...)

(mira que fa cara simpàtica, oi?)

Animalades 3: adopcions

Després del disgust de la mort del fill de la Muixa (i davant la desesperació de la pobre mare) s’imposava una reacció ràpida.
Aprofitant que a Les Codines també havien ampliat la família feia un parell de dies, es va decidir iniciar un procés d’adopció (i així descarregar de feina a la gata que havia tingut 3 gatons i a la família d’acollida).
Afortunadament el procés s’ha dut a terme amb èxit i les famílies felines de Cal Mateu / Les Codines han passat a estar agermanades. La Muixa torna a tenir feina i el gatet/a ja és una panxa enganxada a un caparró i unes potes ( està ben alimentat, per dir-ho finament).
Per evitar possibles noves agressions, s’ha traslladat la caixa casa al pis de dalt. Esperem que això sigui suficient.
Tenim el sector zoològic molt alterat últimament a Salelles..... No guanyem per emocions!
(i si...hi ha un lleuger canvi de color...si)

Animalades 2: la Muixa

Uns marxen…
I en venen de nous. La roda no para de girar.
La Muixa s’ha estrenat en això de la maternitat!
Ara a pensar noms….

Animalades: la Xera

Ahir ens va deixar la Xera. Hem compartit 15 anys amb ella (una llarga vida de gos feliç, crec)

("jugant" amb la Rauxa fa uns quants anys)

(el passat dia 9, gaudint de la nevada)

Trobarem molt a faltar aquestes orelles amb “personalitat” .