dilluns, 11 d’octubre de 2010

Invasió

L’atac de l’enemic ens va agafar per sorpresa. En un descuit, van aconseguir obrir camí (tirant a autopista de 3 carrils ) pel front fins arribar a les nostres reserves ( concretament el pot de mel de l’armari de la cuina)

Va ser una cruenta batalla. Al final es va haver de recórrer a l’armament químic i a bloquejar les seves vies d’accés.

La batalla ha acabat amb victòria local. Però seguirem a l’aiguat.
No se sap mai quan l’enemic por tornarà intentar-ho.



(Per déu, que visc en un tercer pis que és un quart real! Que no hi ha pots de mel més avall o què? I jo que em vaig traslladar a la ciutat per evitar la fauna del camp)

12 comentaris:

Marta ha dit...

Si només van a la mel rai... el pitjor és que sentin que la casa és seva, com a casa mons pares. Te les trobes fins a la tovallola de la dutxa!

Cristina ha dit...

La fauna et persegueix allà on vas :DDDD

Anna ha dit...

Te les trobes fins a la tovallola de la dutxa!

Carai....quines formigues més polides!

La fauna et persegueix allà on vas :DDDD

Quina creu, Cristina. Entre formigues, mosquits, coloms i altres especimens...

(i no parlarem de la fauna de la feina! :-D )

Zonia ha dit...

Cuidadín que se esconden habilmente y luego vuelven a salir....

el bandero ha dit...

Felicitats per la victòria!

En aquestes batalles el més important es troba l’amagatall i un cop detectat no tenir cap mena de sentiment contradictori i emprar l'arsenal químic.

acolostico ha dit...

Pero no forman parte del logo del blog, y luego tanta crueldad...

Anna ha dit...

Felicitats per la victòria!

Sembla que ha estat definitiva. Però estem a l'aguait.

Pero no forman parte del logo del blog, y luego tanta crueldad...

Ui no! No compari…Les del logo són rurals i s’alimenten amb el pinso de gat de casa de ma germana. I es mantenen a fora de la casa. I no gosen tocar el MEU POT DE LA MEL . (…hombre…habrasevisto…quin coi de confiances…)

mecatxis ha dit...

Quan vas comprar el pis, no et vas informar que hi havia abans?

No serà que els constructors es van ficar al «pot de mel» de les formigues i ara es revengen?

Les ànsies colonitzadores de les requalificacions del ajuntament són insondables.

Anna ha dit...

Quan vas comprar el pis, no et vas informar que hi havia abans?

No serà que els constructors es van ficar al «pot de mel» de les formigues i ara es revengen?


Doncs no. Tot podria ser...Però si hi eren elles primer, tenint en compte l'edat de la finca, aquestes formiguetes són a les habitants originals el que jo al iaio d'Atapuerca! :-D

Alba ha dit...

Ara m'han vingut records d'infantesa jajajajaja!!!!, una mica mes i acaben amb la paciència de la meva mara.

Marta la que ha fet un joc de paraules d'allò més dolent ha dit...

Sort que no vius al Clot de la Mel...

Anna ha dit...

Ara m'han vingut records d'infantesa jajajajaja!!!!

El meu és força més recent, creu-me....

Sort que no vius al Clot de la Mel...

Jajaja! Insuperable...quin festival... :-D