dimarts, 23 de març de 2010

Animalades: la Xera

Ahir ens va deixar la Xera. Hem compartit 15 anys amb ella (una llarga vida de gos feliç, crec)

("jugant" amb la Rauxa fa uns quants anys)

(el passat dia 9, gaudint de la nevada)

Trobarem molt a faltar aquestes orelles amb “personalitat” .

8 comentaris:

acolostico ha dit...

vaya...

Cristina ha dit...

Ostres, ho sento molt...:(

Pepi Toria ha dit...

Jo tinc més bon record i més sovint del Sandokán, un pastor alemany que vam tenir quan era petita, que no pas de molta gent de la meva família.

Molts ànims.

Anna ha dit...

Una peneta, una peneta...
Com se'ls arriba a estimar, cagum! ... :-(

Ferran (Un que passava) ha dit...

I tant! I els trobes a faltar...

Maite ha dit...

ai, anna, fa peneta... Feliç? amb vosaltres, segur !! :o)

Anna ha dit...

I tant! I els trobes a faltar...

Molt... :-(

Feliç? amb vosaltres, segur !! :o)

Això vull pensar, Maitona. I nosaltres amb ella.
(..estic d'una més pepa últimament. Semblo una bleda assoleiada! )

Bororo ha dit...

jo