dimecres, 21 d’abril de 2010

Animalades 3: adopcions

Després del disgust de la mort del fill de la Muixa (i davant la desesperació de la pobre mare) s’imposava una reacció ràpida.
Aprofitant que a Les Codines també havien ampliat la família feia un parell de dies, es va decidir iniciar un procés d’adopció (i així descarregar de feina a la gata que havia tingut 3 gatons i a la família d’acollida).
Afortunadament el procés s’ha dut a terme amb èxit i les famílies felines de Cal Mateu / Les Codines han passat a estar agermanades. La Muixa torna a tenir feina i el gatet/a ja és una panxa enganxada a un caparró i unes potes ( està ben alimentat, per dir-ho finament).
Per evitar possibles noves agressions, s’ha traslladat la caixa casa al pis de dalt. Esperem que això sigui suficient.
Tenim el sector zoològic molt alterat últimament a Salelles..... No guanyem per emocions!
(i si...hi ha un lleuger canvi de color...si)





12 comentaris:

Grine ha dit...

Me encanta el color del nuevo miembro de la familia (y esa panzita redondita...).

acolostico ha dit...

Y luego dicen que los argumentos de los culebrones son muy enrevesados...

Cristina ha dit...

Però què li ha passat a l'altre? Mare meva, aquest bloc no es pot deixar un dia, que com diu l'acolostico ni els millor culebrons. Que em perdo!

Anna ha dit...

(y esa panzita redondita...).

La verdad es que cada vez tiene más panza ymenos cuello ( está bien alimentado. Es lo que tiene ser "hijo adoptivo único")

Y luego dicen que los argumentos de los culebrones son muy enrevesados...

Hem passat una setmana de bojos / crisis nacional/familiar. Però sembla que tot en ordre.
I "por mis santos" que el gat no es dirà Luis Alfredo (per si algú té la brillant idea..)

Però què li ha passat a l'altre?

Ai Cristina, ho vaig posar als comentaris de l'altre post. Un gat esquerp que volta pel poble ens va entrar a casa i el va matar. Un disgust...

Mare meva, aquest bloc no es pot deixar un dia, que com diu l'acolostico ni els millor culebrons. Que em perdo!

Bé...un dia amb calma ja t'explicaré la moguda per arribar a l'adopció feliç... (que no és tan fàcil, no..)

Replicant ha dit...

Com deien als pobles: "bé està el que bé acaba". I no hi ha manera de "tancar" al gat agressor? (ho fan per que les gates tornin a entrar en zel, ho sabies, oi?).

Anna ha dit...

I no hi ha manera de "tancar" al gat agressor?

Crec que el meu germà té uns plans més contundents (i políticament incorrectes) per la bestiola (per no dir bestiota)

Pepi Toria ha dit...

Gato cabrón...

Mi-te-la la mixeta si torna a estar contenta!

Anna ha dit...

Gato cabrón...

No ha fet gaires amics, no...

Mi-te-la la mixeta si torna a estar contenta!

Sembla que ha tornat la calma (a la casa, a la gata i les hormones, a ..)

Marta la que ha seguit la història dels gats de paraula ha dit...

Però no havíem quedat que el gat-assassí potser era el gat-pare? Ai, ai, ai...
Per cert, què tal Gustavo Alfonso? :-D

Anna ha dit...

Però no havíem quedat que el gat-assassí potser era el gat-pare? Ai, ai, ai...

Del primer potser si. Del segon potser també.
Ves a saber....

Per cert, què tal Gustavo Alfonso? :-D
:-P
(a m´se, encara no sabem si és nen o nena, la criatura)

el bandero ha dit...

La primera foto és molt bonica!!

Per cert ja ens explicaràs quin és el proces de l'adopció, m'has deixat intrigat.

Anna ha dit...

Per cert ja ens explicaràs quin és el proces de l'adopció, m'has deixat intrigat.

Fàcil. Robar la criatura sense que la mare biològica se n'adoni, encolomar-la a la mare adoptiva i pregar pq es caiguin en gràcia.
No té gaire secret....