diumenge, 9 de desembre del 2012

En la casa

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...) 


Germain és un professor de literatura que es desespera amb el pobre nivell dels alumnes del curs que ha iniciat. Un d’ells, però, sobresurt de la resta i inicia un relat fulletonesc, tutelat pel propi professor, sobre la família d’un company d’aula, amb la idea d’aprofundir en l’art de l’escriptura. Amb un sorprenent do per l’observació i un sentit esmolat (i en cert moments inquietant) , s’inicia una peculiar relació entre professor i alumne en un trajecte on realitat i ficció acaben confonent-se i portant al propi professor a situacions que no s’hauria imaginat. 

 Excel•lent joc el que ens presenta el director François Ozon amb aquesta pel•lícula. Joc lúdic i lúcid on la realitat i la ficció es confonen, pels personatges però també per l’espectador, amb la literatura , l’art i l’educació i la crítica a la classe burgesa com a debat de fons. Amb un punt inquietant, com la majoria de films del director, “Dains la maison”, adaptació de l’obra de teatre “ El chico de la última fila” de Juan Mayorga, és un joc cinematogràfic perfectament teixit imprescindible amb diàlegs dels que, per desgràcia, cada cop costa més trobar a la cartellera. 

Cal veure-la.

4 comentaris:

acolostico ha dit...

Me he quedado así como un poco lo cualo...

Marta ha dit...

Sona interessant. Si és que últimament estic molt out del tema cinematogràfic, ains...

Sonia ha dit...

Inquietante...y el final estremecedor...Buen guión y buenos actores, el chico borda el papel. pero yo salí del cine con mal cuerpo...

Bororo ha dit...

Doncs m'ha convençut.... si es pot anirem.. la tenia en llista provisional...

A veure que tal...