dijous, 22 de novembre de 2012

Holy Motors

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...) 
 
Vista 'Holy Motors', inclassificable pel•lícula del director Leos Carax. El Sr. Oscar (impressionant Denis Lavant, això no es pot negar) deambula tot el dia encarnant personatges diversos per la ciutat: de vella mendicant a un assassí,de pare de família a criatura monstruosa que viu a les clavegueres, viatjant en una misteriosa limusina , en un cercle perpetu que sembla no tenir final. Visualment potent i impactant, és una pel•lícula estranya que només et deixa preguntes: és un actor que treballa encarnant papers, però... on és casa seva? i la seva vida? Estem parlant de conflictes d’identitat pública i privada? Missatge existencial sobre les múltiples personalitats que tots tenim? El personatge el mou la recerca de la bellesa...Però tal i com es comenta , la bellesa està en els ulls de l’espectador. On són les càmeres? La tecnologia avança i provoca canvis, tal i com afirma el surrealista i descol•locant diàleg final al garatge. És un cant a la mort del cinema? Un homenatge ? El films està ple de referències cinematogràfiques, per més que el propi director sembli que ho vulgui negar. 

Absolutament desconcertat. Surts sent incapaç de saber si has vist una obra mestra o un bluff pretensiós incommensurable. I és així: surts sense poder-te pronunciar. Només puc dir que té un magnetisme que et manté enganxat a la butaca amb els ulls oberts, que ofereix imatges d’una plasticitat enorme (algunes belles, algunes desagradables) que passaran a la història del cinema , que hi dones voltes encara que no vulguis i que aquest desconcert que et provoca com a espectador no deixa de ser un repte interessant en aquests moments de cinema tallat per un mateix patró que estem vivint. 

Incapaç de recomanar-la. Si us decidiu a anar a veure-la, només pot ser única i exclusivament sota la vostra responsabilitat.

3 comentaris:

acolostico ha dit...

Arte y ensayo. Como ahora al cine no, a ver si es la peli de la semana en la 1 pronto...

Marta ha dit...

A mi això de sortir del cine sense saber si la peli t'ha agradat o no no m'ha convençut mai...

Bororo ha dit...

No voy.. ok