(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Pel•lícula modesta, que retrata la quotidianitat i posar l’alterna sobre certs problemes de la societat actual. No emet judicis , però genera moltes preguntes a l’espectador sobre l’excés de zel de la nostra societat enfront els maltractes infantils, la pressió a què ens sotmet la vida quotidiana i les estructures ( i desestructures) de les famílies d’avui en dia. La pel•lícula arriba a angoixar més que pel què explica, pel fet de veure tan factible (i potser fins i tot habitual) el què explica.
4 comentaris:
Es en 3D?
Uix, ésta es de sufrir, ya lo veo...y yo estoy pa sufrir lo justo :-)
Claro que si la estrenan en 3d... :-)))
Temàtica angoixant... no m'acaba d'atreure l'invent
Doncs si no hagues estat per temes de feina d'ultima hora, aquesta hauria anat a veure...bé, no se si hagués estat d'humor.. no se no se.
I tinc la impressió que la veure a la tele algun dia en el futur
Publica un comentari a l'entrada