Testimoni

Aquesta setmana, una experiència nova: testimoni d’un judici. No, no he presenciat cap assassinat (a déu gràcies) Només vaig intentar comprar un pis que no s’ha construït i l’empresa comercial no ha cobrat la seva part de comissions de la nova promotora. Per sort o per desgràcia, vaig viure tot el procés d’inici a fi , amb canvi d’empresa inclosa (els meus malmesos nervis i la gent del meu voltant que ho va patir en poden donar fe) i això em convertia en un “testimoni clau” (...no...no estic fanfarronejant....que m’ho van dir, que no m’ho invento...)

Ha estat curiós. En surto amb algunes conclusions:
- no m’estranya que la justícia estigui col•lapsada. Esparverant el moviment de gent amunt i avall i la de judicis que hi ha en un dia. I un judici és un procés complicat, que acostuma a començar tard i a durar força (convocatòria a 2/4 de 10. Comença amb mitja hora de retard i fins a 2/4 de 12 no em criden. Si tots són igual de llargs...). És insostenible.
- - La veritat no és important....a no ser que la puguis demostrar. I, de vegades, la veritat té molts angles (i cadascú es mira el que li interessa) . No envejo el paper dels jutges.
- La justícia està quedant arcaica... Fotocòpies, togues retro i molt cerimonial . Trobo que fa falta certa actualització.

I ara, a esperar el veredicte. Espero, sincerament, que hagi servit d’alguna cosa. Estaria bé que per variar els toqués pagar els plats trencats als especuladors (que, a més, exhibeixen una prepotència d’allò més insultant)