divendres, 24 d’abril de 2009

Vicis (3)

Tiramisú: combinació de cafè i xocolata… Què més es pot demanar?


(un dels pocs plats on tolero la presència de formatge....per no dir gairebé l’únic)

13 comentaris:

acolostico ha dit...

Los mejores, los caseros de manos italianas que he podido disfrutar...

Y eso que a mi el café...

Anna ha dit...

És el postre sorprera: no saps mai què et trobaràs..
I de vegades je tingut sorpreses desagradables... (que mira que posar pseudo crema indefinida enlloc de mascarpone...)

Però quan l'enganxes bo...
I jo tb n'he menjat algun de casolà d'aquells de plorar d'emoció... (però fet per mans catalanes, de Rajadell... No arribem al seu nivell, sr. acolostico)

Y eso que a mi el café...Uix...parlant de vicis... (crec que en el meu ca passa primer que la xocolata...miri que li dic...)

Jordi Casanovas ha dit...

bon vici, un menjar més on gaudir del formatge.

Marta la que el tiramisú... psè ha dit...

Prefereixo altres postres...
On hi hagi la xocolata, que s'aparti qualsevol tiramisú!

Mecatxis ha dit...

Què més es pot demanar?

Mmmm Doncs que te'l posi a la boca un guaperes escultural mig despullat mentre et fan un massatge a 4 mans... a una illa paradisiaca del carib... Hi afegiries alguna coseta més? Pensa-hi, segur que si. Una música, una olor per acompanyar, un vinet per fer baixar,...

Marta ha dit...

Jo vaig descobrir la meva debilitat pel tiramisu tambe amb tiramisu casola fet per mans italianes... mmmm... (teniem el pobre cuiner esclavitzat, sopar colectiu implicava deures :p)

Anna ha dit...

bon vici, un menjar més on gaudir del formatgeNomés aquest...(que a mi el formatge...uix...)

On hi hagi la xocolata, que s'aparti qualsevol tiramisú!no si...tens les idees molt clares! ;-)


Què més es pot demanar?Massa ambiciós, Mecatxis. El plaer de les petites coses ...( desitjos assequibles...que si no després venen les fustracions!)

tambe amb tiramisu casola fet per mans italianes... mmmm..Punyeta...però quin luxe!

(teniem el pobre cuiner esclavitzat, sopar colectiu implicava deures :p)Per això penso que el pa amb tomàquet és un dels invents més grans de la gastronomia!

manu ha dit...

Nyaaaam, ummmm...

Grine ha dit...

Què més es pot demanar?
Doble ración... o triple, ñam, ñam :p

Sandra ha dit...

Bé, jo com alguns: a on hi hagi xocolata.... ja saps que ara també em tira el formatge, però encar no m'ha cridat el cafè, a veure quan m'animo (potser m'he de fer gran?)

Anna ha dit...

Doble ración... ¡Compro!

ja saps que ara també em tira el formatgeT'hem perdut, Sandra, t'hem perdut per la causa....
Però què t'han fet?? Les males influències.... Aix ... ;-)


però encar no m'ha cridat el cafèAix...un consell...No comencis!
(T'ho diu una addicta...)

Alba ha dit...

El Tiramissu no està malament, però m'inclinó mès per un bon postre de xocolata ( les calories a part), de tant en tant no fa mal a ningú. I si potser xocolata negre millor que millor.
estic d'acord amb l'illa, el massatge... però potser que siguem una mica realistes!!!! (què mes voldria).
Hem comformo amb un bon postres, una miqueta de vi i una bona companyia fent sobretaula ( els amics també valent eh!!)

Juanma ha dit...

Mira tú, el martes tomé de postre tiramisu de té verde en el Tempura-Ya. :-P