divendres, 6 de febrer del 2009

Revolutionary Road

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula. Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)


Sinopsi: Frank i April Wheeler són una jove parella que sempre s’ha considerat especial. Però quan es traslladen a viure a Revolutionary Road, descobreixen que s’estan convertint en un bon home amb una feina sense sentit i una mestressa de casa infeliç. Decidida a canviar el seu destí, April vol comentar de nou i deixar enrere les comoditats de Connecticut i tralladar-se a Paris per donar un gir a la seva vida. Però quan el pla comença a prendre forma, Frank i April comencen a tenir serioses discrepàncies.

Seguim en la cursa per veure films nominats als Oscar abans de la cerimònia. ( això acabarà sent un blog monotemàtic, a aquest pas)

Basada en una novel·la de Richard Yates , i dirigida por Sam Mendes, “Revolutionary Road” és una altra història del somni americà trencat i de la desintegració de l’estructura de la família de classe mitjana americana. Si American Beauty, del mateix director, ens ho explicava als 90 i la Tormenta de hielo d’Ang Lee als 70 (com adoro aquesta pel•lícula!) , aquesta pel•lícula va més enrere, als anys 50. I aquí tenim un drama cru que ens parla d’autoenganys, de la por al canvi, de façanes i aparences, de frustracions, d’amors malentesos, d’expectatives incomplertes, de rancúnia i covardia. Un retrat demolidor de la desintegració d’una relació de parella, de com pots acabar odiant a la persona que t’has estimat i pots condemnar-te a la infelicitat. Un bon guió, una excel•lent posada en escena (rodó el joc de llums càlids, l’estètica anys 50 i aquesta aparent “perfecció” superficial que amagar tot un món d’imperfeccions ) i un excel•lent treball dels actors principals, esplèndids. El meu vot a la travessa dels Oscar anirà per la Sra. Kate Winslet (encara que estigui nominada per una altra pel·lícula)

Ideal si us agrada anar al cine i que us donin un cop de puny a l’estómac.

(Més informació aquí i aquí)

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Yo no diría tanto, bueno ya diré lo que diria.... Pero vamos, la sensación fue pensar, pues joder, menos mal que el Titanic se hundió...

Anna ha dit...

A veure, a veure què diu…Tot i que ja m’ho imagino (que la peli no li va agradar gaire….per no dir…)

I mira que li va costar enfonsar-se al titànic...pal de peli (redéu...)
I si.. té raó... les grans històries d’amor són grans històries d’amor pq són platòniques o pq algú la palma aviat...(Que si no, ja sabem què fa la convivència, la rutina i les lleganyes amb mala llet matinera amb l’amor...)

Grine ha dit...

Lo he leído muy por encima, no quiero saber mucho más aparte de su opinión de que los actores y la historia son excelentes... Esta es la próxima (o una de las próximas si me aguanto sin ver Benjamin Button que me está llamando...) que iremos a ver.

Anna ha dit...

A ver que nos cuenta cuando la haya visto...
Y si...en la lista está el Benjamin y Slumdog millionare....y “Waltz with Bashir” (que de todas tengo unas referencias de lujo...)

Tiempo…falta tiempo….

Grine ha dit...

Tiempo…falta tiempo….

Tiene usted razón, la temporada "preoscar" es muy estresante. Y luego en verano nos ponen unos rollos impresionantes, deberían dosificar mejor la cartelera...

(això acabarà sent un blog monotemàtic, a aquest pas)

Me suena, me suena de algo...

Marta ha dit...

I tant si falta temps per anar al cine... jo encara he de començar amb les pelis dels oscars i ja veig que no arribare a temps...

I si, gran peli la tormenta de hielo :)

Anna ha dit...

Y luego en verano nos ponen unos rollos impresionantes, deberían dosificar mejor la cartelera...

¿En verano?
De marzo a octubre te mueres de aburrimiento....

ja veig que no arribare a temps...

Marta, repeteixo: 22 de febrer. Encara tens temps!
va...que a tu et perdono que no vagis a la Beckett :-P

I si, gran peli la tormenta de hielo :)

És una pel·lícula tremenda...Però què puc dir del Sr. Ang Lee que no hagi dit per activa i per passiva.. Adoro com explica les històries... (has vist "Lust, Caution"?)

manu ha dit...

us donin un cop de puny a l’estómac
Ja tinc prou amb la realitat, no necessito anar al cinema per això...