dijous, 5 de febrer de 2009

Contra el progrés


Ahir va tocar teatre. Però amb un valor afegit. I és que ahir varem tenir el plaer d’assistir a una prèvia d’una obra. Però no una obra qualsevol. Ahir va tocar “Contra el progrés”, obra escrita per l’amic Esteve Soler que s’estrena avui a la sala Beckett de Barcelona.
Fa molta il•lusió que un amic faci un text teatral bo, però encara més que li premiïn en un festival de Berlín, li estrenin a Munich i es representi a Barcelona durant gairebé un mes.

I ni us explico la il•lusió que fa que l’autor tingui el detall d’aconseguir-te invitacions per la prèvia.....

Doncs això, cap a la Beckett amb ganes...i amb el dubte de saber què tal això de veure una obra de la que has fet una lectura del text abans (que diria que no m’ha passat gairebé mai, exceptuant algun clàssic del teatre, tipus Shakespeare).

La qüestió és que va ser una grata sorpresa. El muntatge, molt àgil entre escena i escena, potencia la part humorística dels text (la veritat és que a mi la seva lectura no em va fer riure...en tot cas algun somriure congelat. Però en la posada en escena, els gags funcionen la mar de bé) . Els actors, una grata sorpresa. I l’escenografia, molt encertada. El text, per si no ho havia dit abans, una perla: contundent i clarivident. Si que és cert que algunes escenes potser funcionen més que d’altres, però també és cert que no a tothom li funcionen les mateixes. Cada espectador acaba tenint unes preferides.
En resum: molt recomanable. És a dir que ja s’estan traient la mandra de sobre i cap a la Beckett falta gent. El preu no és excusa.

9 comentaris:

Marta ha dit...

Noia, ultimament no pares! ;)

manu ha dit...

La Marta nm'ho ha tret de la boca: quan pares a casa?

acolostico ha dit...

teatro cine cine teatro...

Ya dicen que en época de crisis...

Anna ha dit...

Diguem que si em cau el sostre de casa a sobre ja serà mala pata...ja... Hi paro, hi paro...cada dia per dormir...( no tantes hores com voldria...). I les setmanes tenen 7 dies....fer dos o 3 coses per setmana està bé... )i s'han d'aprofitar les bones situacions sempre que es pot... )

Ya dicen que en época de crisis...

Ficció, crua ficció per fugir de la crua realitat (amb descomptes o invitacions, com no!)

I no desvieu el tema....cap a la Beckett tots!

Marta la que t'acompanya al teatre (també) ha dit...

No tinc mai l'ocasió d'assistir a la prèvia d'obres de teatre, i a mi també em va fer molta il·lusió anar-hi (i més si les entrades les havia aconseguit la meva companya d'aventures teatrals, senyoreta Cornet)...
L'obra val la pena. Hi ha moments contundents i moments més distesos, somriures càlids i somriures freds... però el gust que acaba quedant-hi és com el de després d'un cafè amb xocolata, dolç i amargant... Històries que et fan pensar on anem: la parella, Déu, l'accident...

Però tampoc és qüestió d'enrotllar-me tant, que t'ocuparé mig blog (i ja ho faig amb l'altra meitat de les teves activitats...).
Així que només 2 coses per a acabar:
1. Moltes gràcies per les entrades (a tu Anna i a l'autor).
2. Ja podeu anar tots a fer cua a la Beckett!!!

Anna ha dit...

el gust que acaba quedant-hi és com el de després d'un cafè amb xocolata, dolç i amargant...

Poeta!
La imatge és perfecta…

Tens “cupo” de línies...Escriu tan com vulguis...
(bé, com la resta de tertulians)

I de res (per la part que em toca). Un plaer compartir “teiatru” amb tu (Ja siqui pq m'hi acompanyes o pq m'hi portes )

2. Ja podeu anar tots a fer cua a la Beckett!!!

Reina, jo crec que després d’això aconseguim, com a mínim, invitacions per la propera obra de l’autor (...o això espero!)

(Esteve, si ens llegeixes...que ja saps que ens faria molta il•lu anar al “Kodak Theatre”, oi? ;-)

Alba ha dit...

Eiiii!!!!!!

Que també la faran a Manresa !!! al Kursal.

Anna ha dit...

Si...el 19 i el 20 de febrer...
Suposo que ja tens les entrades, Alba! ;-)

Alba ha dit...

Ei!!!!
finalment ja puc opinar.
No m'esparava que fos així, vaig voler anar-hi sense saber què anava a veure, i mira ! em va agradar.
Potser hem va costar una mica entrar en situació, sobretot en el primer gag, però després ja va estar.
Al final vem tenir el privilègi de comentar l'obra amb l'autor, això està bé, almenys per aclarir algún que altre dubte.
Alba