La duda

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula. Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Sinopsis: Ambientada a l’any 1964, “La duda” segueix l’enfrontament que es produeix, en una escola catòlica del Bronx, entre la mare superiora (Meryl Streep) i un mossèn aperturista (Philip Seymour Hoffman) sobre el que cau l’acusació d’uns possibles abusos sobre un dels alumnes.

La pel•lícula és una adaptació de l’obra teatral “Doubt” , guanyadora d’un Premi Pulitzer i un premi Tony. Pel que m’han dit, l’obra de teatre encara porta més a l’extrem la reflexió sobre el dubte. I és que la pel•lícula ens parla d’això: ens presenta un retrat directe (i molt encertat) sobre el dubte, la culpabilitat i la fina línea que separa una sospita legítima d’una paranoica caça de bruixes.
Philip Seymour Hoffman està esplèndid (com sempre) i es mostra capaç d’assumir qualsevol paper. Meryl Streep és Meryl Streep, com sempre. No m’atreviré a dir que no fa un bon paper, però no deixa mai de ser ella fent un personatge (en la meva modesta opinió) . I sorprenents les actrius secundàries (especialment Viola Davis, amb una aparició breu, però impressionant)
Pel•lícula recomanable. I ja els aviso: sortiran amb dubtes... Si poden, vagin a veure-la acompanyats. Interessant fer un debat després sobre les diferents conclusions que ha tret cadascú.