divendres, 20 de febrer de 2009

La revolució

Argument: a Sandra i la Cris fa temps que treballen en un nou joc. Capturen els seus sentiments, les seves emocions i les seves pors. Estan decidides a marcar un punt d’inflexió en el món de l’oci digital. És per això que presenten el seu joc a una important empresa que està interessada a produir-lo i distribuir-lo. El joc és el primer capaç d’endinsar-se en el pensament del jugador i crear-li una partida totalment exclusiva per a ell. Però la Sandra pensa que encara pot anar més lluny, ser “més gran” i que es precipiten venent el videojoc a una gran multinacional, és per això que hi treballarà en paral·lel i a l’esquena de la Cris.

La cercadora d’ofertes teatrals torna a la càrrega i l’altra dia varem anar al teatre Villarroel a veure “La revolució”, sorprenent obra de Jordi Casanovas i la companyia Flyhart (dels que ja havíem vist City/Simcity)

Doncs això, sorprenent...amb l’excusa d’un videojoc, reflexions sobre les pors personals , la possibilitat de ser millors persones i com arribar a aconseguir la felicitat. Tot embolcallat en un muntatge innovador, molt àgil i amb grans dosis d’humor. I gran treball dels actors (la companyia habitual de les seves obres).
Posats a trobar un però: el final ( la frase final ) previsible, tot i que coherent i rodó.
De debò...Francament recomanable (últimament anem d’encert en encert...Si no tenim en compte la decepció que ens va suposar “El bordell” de Lluïsa Cunillé , de la qual no vaig fer ni comentari )

6 comentaris:

acolostico ha dit...

Un no parar...

Y tirando del topíco el publico teatrero esta interesado en lso videojuegos y a la inversa?

manu ha dit...

Interessant, sí. I el punt de partida és de ciència ficció.

Marta ha dit...

noia, no pares!

Aqui entre que el teatre es car i en alemany...

Anna ha dit...

Hi ha teatre més enllà de Shakespeare i Lope de Vega...
I el públic de teatre pot ser tan divers com el de cine....
I tens raó, Manu...un punt de ciència-ficció...

De veritat, molt recomanable...

(I Marta...fa una setmana que no vaig al cine...Estic controlant els tremolors...però no sé si ho aguantaré... :-P )

Marta, la que cerca (i troba) ofertes teatrals ha dit...

Doncs ja hi tornem a ser. Coincideixo amb la Cornet, l'obra val molt la pena tot i la previsibilitat del final.
Un autor / companyia a seguir (com ja estem fent, tot i haver-nos perdut el seu arxi-famós "Tetris"...).
Haurem de buscar una nova versió del joc... ;-)

Anna ha dit...

I em temo que amb el comentari de "El bordell" tb hi estàs d'acord.
Li seguirem la pista al Sr. Casanovas...

Apa...ara que tornes a la rutina, espero les teves recerques ofertils...A veure amb què em sorprens!