Això dels memes és curiós: provoca tanta fascinació com rebuig entre les blocaries, diria. Però a mi m’han passat el primer i mira, em fa ilu estrenar-me. Així que recullo el guant que m’ha enviat la Gamoia, i intento respondre a la pregunta “quines 6 coses em fan sentir millor?” Es tracta de pensar en petits plaers quotidians que et fan sentir més bé... (només sis? Difícil....)
Aquí va (l’ordre és aleatori...no sabria quin posar primer)
1 – Les sobretaules, amb la família o els amics. Acabar de dinar o sopar, i seguir xerrant amb la copa de vi encara plena o podent fer un cafè (o dos .. o tres) sense necessitat de moure’s de la taula. Sobretot les sobretaules on s’arregla el món i t’aixeques pensant que tot és possible. (una ha sortit xerraire de mena...no descobrirem ara la sopa d’all)
2 – Anar al cine. Tot el ritual: comprar l’entrada, entrar a la sala, seure a la butaca.... que s’apaguin els llums i que comenci l’espectacle! (encara m’emociono, com quan era petita). I després la cerveseta per fer el cinefòrum improvisat corresponent
3 – Les preguntes –repte a la feina. Aquella pregunta que comença amb “avui és difícil...necessitaria...” i després barallar-t’hi, remenar i cercar. Quan et surt la resposta és una petita victòria personal.
4 – Les tradicions innecessàries i surrealistes (però absolutament imprescindibles) que em col•loco a la meva vida: el ritual del sopar de bruixes amb les nenes de Manresa, o el sopar de Nadal (amb totes les regles de temes, colors, noms , etc. per poder fer el regal d’amic invisible més emocionant) , les maratons de la sèrie “Perdidos” a casa , o el visionat de la cerimònia d’entrega dels premis Oscar amb la comuna (i tot el ritual de la travessa i els seus premis), o....
5 – Despertar-se al matí...i pensar “quin dia és avui?” I recordar que és un dia festiu, o que treballes en torn de tarda i poder-s’hi tombar per seguir fent mandres...
6 – La vida ociosa en general...Sense presses...que té la seva màxima expressió quan pots estar esmorzant amb algú a les 12 del migdia...o fent el vermut a la 1 ... o berenant a les 6 de la tarda un suís...
I en queden molts...Rellegir els Calvins, les olives en tots els seus formants, la música en directe, els canalons de la meva mare, les vinyetes dels diaris del Miquel Ferreres o del Roto,un gat adormit a la teva falda mentre estàs asseguda al costat de la llar de foc ... No acabaria...
Apa...ja està...Ara se suposa que hauria d’enviar el meme a més gent. Si ho fes, segurament els hi passaria al Manu, el Sr. Acolostico, la Marta i en Mecatxis. Però com que em fa cosa (i no vull que em tirin res pel cap) ho deixo a la lliure elecció de cadascú. Si algú s’anima, endavant. I els meus soferts lectors, si volen, poden respondre a l’apartat dels comentaris.
Amb el vostre permís, vaig a per un cafetó...Un altres dels petits plaers que falta a la llista....
Aquí va (l’ordre és aleatori...no sabria quin posar primer)
1 – Les sobretaules, amb la família o els amics. Acabar de dinar o sopar, i seguir xerrant amb la copa de vi encara plena o podent fer un cafè (o dos .. o tres) sense necessitat de moure’s de la taula. Sobretot les sobretaules on s’arregla el món i t’aixeques pensant que tot és possible. (una ha sortit xerraire de mena...no descobrirem ara la sopa d’all)
2 – Anar al cine. Tot el ritual: comprar l’entrada, entrar a la sala, seure a la butaca.... que s’apaguin els llums i que comenci l’espectacle! (encara m’emociono, com quan era petita). I després la cerveseta per fer el cinefòrum improvisat corresponent
3 – Les preguntes –repte a la feina. Aquella pregunta que comença amb “avui és difícil...necessitaria...” i després barallar-t’hi, remenar i cercar. Quan et surt la resposta és una petita victòria personal.
4 – Les tradicions innecessàries i surrealistes (però absolutament imprescindibles) que em col•loco a la meva vida: el ritual del sopar de bruixes amb les nenes de Manresa, o el sopar de Nadal (amb totes les regles de temes, colors, noms , etc. per poder fer el regal d’amic invisible més emocionant) , les maratons de la sèrie “Perdidos” a casa , o el visionat de la cerimònia d’entrega dels premis Oscar amb la comuna (i tot el ritual de la travessa i els seus premis), o....
5 – Despertar-se al matí...i pensar “quin dia és avui?” I recordar que és un dia festiu, o que treballes en torn de tarda i poder-s’hi tombar per seguir fent mandres...
6 – La vida ociosa en general...Sense presses...que té la seva màxima expressió quan pots estar esmorzant amb algú a les 12 del migdia...o fent el vermut a la 1 ... o berenant a les 6 de la tarda un suís...
I en queden molts...Rellegir els Calvins, les olives en tots els seus formants, la música en directe, els canalons de la meva mare, les vinyetes dels diaris del Miquel Ferreres o del Roto,un gat adormit a la teva falda mentre estàs asseguda al costat de la llar de foc ... No acabaria...
Apa...ja està...Ara se suposa que hauria d’enviar el meme a més gent. Si ho fes, segurament els hi passaria al Manu, el Sr. Acolostico, la Marta i en Mecatxis. Però com que em fa cosa (i no vull que em tirin res pel cap) ho deixo a la lliure elecció de cadascú. Si algú s’anima, endavant. I els meus soferts lectors, si volen, poden respondre a l’apartat dels comentaris.
Amb el vostre permís, vaig a per un cafetó...Un altres dels petits plaers que falta a la llista....
13 comentaris:
Què seria de la vida sense aquests petits plaers, ainx...
Bé, prenc nota, però no prometo res respecte el meme ;-)
Error de concepto, la vida son esas cosas, el resto no es vida, es lo que te hacen hacer mientras... Así que no son placeres, son lo básico...
Muchas cosas, pcoo tiempo, veremos que hacemos con el meme...
Pero vamos, que como a todos...
No prometo nada...
Error de concepto, la vida son esas cosas,
si ...però pq no queda més remei! La vida hauria de ser un spa amb barra lliure.... ;-)
(i no espero pas que el feu, el meme...Ja sé que són regals enverinats...si ho he posat per tocar la moral, ja ho sabeu... )
Petits grans plaers... un concepte que vaig aprendre gaudint-ne d'un: despertar-te el cap de setmana, pujar la persiana, encendre la ràdio i tornar al llit a gaudir d'una bona estona en la que no estàs ni despert ni adormit
Uix...jo sóc menys sofisticada...Ho faig sense ràdio de fons... ;-)
(Ara...segons el torn, de vegades ho faig entre setmana...mmm...)
És curiós que no hagis esmentat res de contacte (Els petons, les abraçades, ...) A mi em fan moooolta falta, i essent home, són tant difícils d'aconseguir
O coses relacionades amb l'amor, com el rau,rau a la panxa que em van fer sentir ahir.
O somiar. Per mi el millor. Somiar amb la sensació que no et despertaràs. I que, si quan ho facis, el que t'espera no és més real que el que estas sentint durant el somni. Sobretot quan al somni et veig a tu. ;)
És curiós que no hagis esmentat res de contacte (Els petons, les abraçades, ...)
És que això no ho considero plaers "petits" Mecatxis! ;-)
O coses relacionades amb l'amor, com el rau,rau a la panxa que em van fer sentir ahir.
mmm... això m'ho hauràs d'explicar millor... (però no aquí...)
Les papallones a l'estómac estan bé... però de vegades maregen...
I ja saps que a mi la sensació de descontrol no m’agrada gaire
Sobretot quan al somni et veig a tu. ;)
Ah no! No em facis responsable dels teus malsons! :-P
Somiar està bé, de vegades...Sempre que el despertar no sigui gaire dur...
Jo no sé què és un "meme"... :-(
Però pel què fa a petits plaers (si és que va d'això), em quedo amb el suís compartit... ;-)
Però pel què fa a petits plaers (si és que va d'això), em quedo amb el suís compartit... ;-)
Je...
Ja estàs posant data pel proper!
Què et sembla avui al vespre?
Quedem d'aquí a una estoneta i fem un berenar-sopar helvètic?
Va, que a la teva cita d'avui segur que no li farà res el canvi de plans... ;-)
Va, que a la teva cita d'avui segur que no li farà res el canvi de plans... ;-)
La meva cita em va fer plegar a 3/4 de 12 i, si em descuido, perdre el metro..
He de vigilar amb qui quedo...Aquestes males companyies...
(sort de les olivetes i les braves, que si no...)
mmm... això m'ho hauràs d'explicar millor... (però no aquí...)
Nena, doncs si no és per aquí, ja em diràs per on!
Nena, doncs si no és per aquí, ja em diràs per on!
ho sé...ho sé...aix...
Però no sempre és culpa meva!!!
Les agendes són incompatibles....
Publica un comentari a l'entrada