Modernitat americana / Alphonse Mucha

Dissabte artístic – cultural: quedes per dinar, fas sobretaula, i enfiles cap a la Fundació Joan Miró per veure l’exposició “Modernitat americana” , sobretot atretes pel reclam dels noms de Mark Rotko y Edward Hopper.
Es tracta d’una mostra de les obres de la Corcoran Gallery of Art, que serveixen per fer un retrat de l’evolució artística del segle XIX cap al XX del paisatgisme i l’art figuratiu cap a l’expressionisme i l’art abstracte.
No és una exposició que m’hagi deixat entusiasmada, bàsicament per que algunes obres em deixen absolutament freda. Si que destaco la part de fotografia, que em va semblar interessant, i l’etern debat que es va tornar a generar sobre què és l’art, el valor de segons quines obres tretes del seu context històric i artístic i l’absurditat del mercat de l’art (aquí és on ens ho passem bé...Sobretot quan comencem a entrar en “aquest me’l penjaria al menjador de casa”..”Aquest no el penjaria al menjador de casa per no haver de donar explicacions”, com en el cas de l'obra "Blue blood"etc..)
I com que s’ha d’aprofitar que el pòquer s’ha pogut reunir (Maite, Marta, Núria i servidora), sortint d’aquí s’enfila cap el CaixaForum (quina meravella d’edifici!), per veure per fi l’exposició de l’Alphonse Mucha. Encuriosida per les crítiques del diari i engrescada per la crònica que en va fer la Grine quan la va veure al CaixaForum de Madrid. Un gran contrast. Una art més fàcil, que entra bé. Estètica pura. Bellesa ornamental i, s’ha de dir, una excel•lent exposició (es nota que l’Obra Social va bé de diners).

No va donar temps d’acabar-la (s’hi haurà de tornar), però increïble veure l’abast de l’obra del que probablement va ser un dels pioners en el disseny gràfic (publicitat, merchansiding, disseny industrial: des d’un moble, a un pot de perfum precursor dels vaporitzadors, passant per cartes de restaurants i interiors de botigues.). Francament recomanable. (més informació aquí)