dijous, 5 de desembre de 2013

La vida de Adèle

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...) 


Vista per fi la polèmica pel•lícula que va guanyar la Palma d’Or al passat festival de Cannes. 
Basada en el còmic “ El azul es un color cálido” de Julie Maroh, el film ha estat polèmic per les declaracions de l’autora (que diu no veure l’esperit de la seva obra a la versió cinematogràfica), per les declaracions de les actrius ( que en el seu moment van acusar al director d’explotar-les i esprémer-les fins a no poder més) i per la molt comentada llarga i explícita escena de sexe lèsbic. 
Polèmiques apart, si aconseguiu veure-la sense que us hagin condicionat massa, “La vida de Adéle” és un dels millors retrats que he vist sobre la gestació, crescuda i caiguda d’una història d’amor. Real com la vida mateixa. I és impossible no veure la pel•lícula i quedar fascinat amb els llavis d’ Adèle Exarchopoulos (una gran troballa). 
Imprescindible.

4 comentaris:

acolostico ha dit...

Pero se ve marru marru?

Este es el problema de los franceses, todo lo tienen que intelectualizar para hacer un buen polvo. Creo en Una Habitación en Roma no hizo falta tanto y también se liaban dos tías, no?

Yo que sé, yo solo veo dibujos aptos.

Marta ha dit...

Potser, si no fa massa mandra v.o. en francès i subtítols en suec ;)

Pepi Toria ha dit...

Vista.
Es una gran película y la actriz protagonista es una maravilla. Pero las tres horas de metraje me tumbaron por KO técnico.
Desde mi punto de vista no hacía falta, llega un punto que el director parece más interesado en su propia autocomplacencia artística que en el funcionamiento de la película.
Y el "click" nunca llega...

Bororo ha dit...

Tres horas Tres horas... y solo una escana lesbica.. pufffff que rollo.. O no, o no... el guión insufrible o gueno gueno?