dimarts, 10 de desembre del 2013

Gravity

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...) 

Gravity, la pel•lícula pensada en 3D. Crec que es podria definir així. 

Si no l’heu vista, no us plantegeu veure-la a casa. S’ha de veure en 3D. I punt. L’argument del film, simple i contundent: dos astronautes, degut a un accident, queden perduts a l’espai , lluitant per sobreviure i tornar a la terra, malgrat les dificultats tècniques. I res més. Això es converteix en un exercici estilístics, una mena de ball, on l’espectador ha de deixar portar-se per les sensacions d’ingravidesa, de soledat, de buit, i d’angoixa vital. I res més. Si aconsegueixes entrar aquí, passes per alt algunes incoherències (o llicències científiques) i un final (que en la meva opinió patina una mica).  Però és la pel·lícula que m'ha fet començar a creure que, després de pel·lícules amb escenes supèrflues i innecessàries afegides expressament,  hi ha vida per un cine en 3D.

Com va dir un amic meu, una pel•lícula que aconsegueix fer-te oblidar que surt la Sandra Bullock a la pantalla, és que és bona. 

I res més.

3 comentaris:

acolostico ha dit...

Si, claro, no la veas en casa...

Anna ha dit...

Em sap greu Sr. acolostico, però aquesta a casa no....

Bororo ha dit...

Si ho mires a casa, el guió es una merda de campionat... merda de merda..

Ara clar.. en ·deu ser espectacular.

A casa, una merda com el guió.