“Cincuenta sombras de Grey”. El llibre del qual
tothom parla (com ven l’editorial). I és cert. Tothom en parla. I el llegeix
molta gent. El vam aconseguir
subvencionat i no vam poder resistir la temptació de saber què carai tenia el
llibre (si és que tenia alguna cosa). Ja hem sortit de dubtes: el llibre és una
llufa monumental. Ve a ser una mena de Danielle Steele actualitzada amb el
morbo afegit de les escenes pujades de to. Comèdia romàtica amb sexe explícit. I, ho sento, mal escrit. Amb l’anècdota
argumental (de la qual se’n podria treure molt de suc, la veritat, per què pot
donar per molt), no n’hi ha prou. Per no
fer, ni excita (quan se suposa que és un dels seus punts forts) Fugiu-ne com de
la pesta
En un atac d’optimisme (i d’impaciència) vaig intentar llegir “A Dance
with dragons” en anglès. Malgrat el meu fracàs, he de dir que no vaig quedar
insatisfeta del tot (déu n’hi do el que vaig entendre). Però clar, si una ja té
poc ritme de lectura, si a més hi posem dificultats. Per sort, els amics de
Gigamesh (gràcies guapos) em van fer caure a les mans l’edició de luxe així que
va sortir en castellà. I ja ens hem posat al dia. Lectura difícil. Aquesta
cinquena entrega suposa la continuació del tercer i quart llibre (és a dir, de
les vicissituds dels personatges que apareixien al tercer i dels que apareixien
al quart, en simultaneïtat temporal , que no espacial ) Si tens seriosos
problemes de memòria i fa temps que t’has llegit els anteriors llibres vas
perdut com un pop en un garatge. A això s’ha d’afegir que hi ha unes 400-500 pàgines
que costen de baixar (amb personatges que no tenen tan ganxo i on sembla que l’acció
està molt alentida). Però les coses com són: un cop agafa embranzida, el Sr.
Martin continua amb tota la seva capacitat per deixar-te clavat a la butaca de
lectura (i el que és pitjor, descomptant el temps per la sortida del sisè). El
rei dels finals de capítol amb impacte. I no, jo no el veig a venir mai. Si a més
s’ha tingut el plaer d’assistir a la presentació que va fer del llibre al CCCB
fa un parell de mesos, el plaer encara és més gran. Ens té ben enganxats.
“El nom del vent”. Un dels llibres que llegeix
la gent mentre espera que el Sr. Martin tregui llibre, diu algú. Feia dies que
criava pols a la pila. Ja l’hem rebaixat una mica (ni que sigui pel volum de pàgines).
Entretingut, interessant i ben escrit. Bona literatura de gènere fantàstic. En alguns passatges del llibre sembla que s'entreté en excès (vull creure que preparant les altres parts mé que per una falta de ritme). Amb tot, ens hem quedat amb
ganes de començar el segon volum, que ja m’espera a la pila ( malgrat que m’han dit que és
avorrit ) A veure què em trobo.
“L’avi de 100 anys que es va escapar per la
finestra”. L’altra llibre del qual parla gairebé tothom. La bomba del passat
Sant Jordi (i precisament un regal d’ídem).. Humor nòrdic. Amb estil literari
molt nòrdic (amb tot el que això implica) Història d’un avi estrafolari i les seves peripècies
al llarg dels anys, amb molt d’humor absurd. Ha tingut molt d’èxit. I no diré
que no sigui merescut. El problema és que ja sabem que això de l’humor és molt
personal. I en aquest cas no sóc ni de bon tros el target de lector per aquest
estil. No he aconseguit entrar-hi de cap manera.
"Sonria a cámara” és una d’aquelles compres
compulsives que em venen després de llegir alguna ressenya o article en algun
mitjà. Llibre de contes amb el tema comú de la pornografia. No és un llibre
pornogràfic, però si que tots els relats tenen en comú aquest tema: la
pornografia, per internet, el seu consum, la indústria i els actors (productors,
consumidors, actors en sentit literal, etc) que hi participen . En certa manera el tema no deixa de ser una
anècdota per tractar temes més que universals: la solitud, la hipocresia de la
societat, els prejudicis, la cerca (sovint infructuosa) del plaer... Diria que
aquest llibre és un experiment. I afegiria que molt curiós (i fins i tot
estrany). No m’atreviria a recomanar-lo. Però en un atac de pedanteria absolut
em permeto el luxe d’afirmar que el sr. Roberto Valencia escriu molt bé.
5 comentaris:
Pues si que ha leído en verano, y buenos tochos.
Yo si soy de humor nórdico. Y el temor del hombre sabio tampoco esta tan mal.
Y cuantos libros le regalan, si va subvencionada...
Grey: Una crítica més que reafirma que no i que faig fer que em faci mandra (a més, que d'entrada ja no m'agrada la traducció del títol, mode torracollons on)
ADWD: Llàstima que trigarà tant el Winds of Winter...
Apunto el nom del vent, per quan hi hagi lloc a la meva pila (a qui aviat hauré de tractar de vosté, de gran com és...)
L'avi... l'humor nòrdic i jo no acabem de ser amics. Ni ho intentaré.
I l'últim si el veig i me'n recordo li donaré un cop d'ull, a veure si em crida.
Que vergüenza, y yo atascada en el segundo volumen de Tormenta de Espadas...me consuela que de estas lecturas no tenía ninguno apuntado...
Cundeix.. l'estiu es veu.
El primer buff.. el segon esperem esperem.
el tercer.. nahhh. El quart. mare meva no se, però no.
El cinquè si no tingues res més... però en tinc.. aishh
Nomès puc dir que em llegiré el tercer. en porto dos, vols dir que em farà mal un tercer????
Haig de dir que esperava una cosa diferent.
I... sort que el segón...
Ai no dic res per si de cas. jajajajaja.
Publica un comentari a l'entrada