dijous, 20 de setembre de 2012

Lectures d'estiu

“Cincuenta sombras de Grey”. El llibre del qual tothom parla (com ven l’editorial). I és cert. Tothom en parla. I el llegeix molta gent.  El vam aconseguir subvencionat i no vam poder resistir la temptació de saber què carai tenia el llibre (si és que tenia alguna cosa). Ja hem sortit de dubtes: el llibre és una llufa monumental. Ve a ser una mena de Danielle Steele actualitzada amb el morbo afegit de les escenes pujades de to. Comèdia romàtica amb sexe explícit.  I, ho sento, mal escrit. Amb l’anècdota argumental (de la qual se’n podria treure molt de suc, la veritat, per què pot donar per molt), no n’hi ha prou.  Per no fer, ni excita (quan se suposa que és un dels seus punts forts) Fugiu-ne com de la pesta


 
 En un atac d’optimisme  (i d’impaciència) vaig intentar llegir “A Dance with dragons” en anglès. Malgrat el meu fracàs, he de dir que no vaig quedar insatisfeta del tot (déu n’hi do el que vaig entendre). Però clar, si una ja té poc ritme de lectura, si a més hi posem dificultats. Per sort, els amics de Gigamesh (gràcies guapos) em van fer caure a les mans l’edició de luxe així que va sortir en castellà. I ja ens hem posat al dia. Lectura difícil. Aquesta cinquena entrega suposa la continuació del tercer i quart llibre (és a dir, de les vicissituds dels personatges que apareixien al tercer i dels que apareixien al quart, en simultaneïtat temporal , que no espacial ) Si tens seriosos problemes de memòria i fa temps que t’has llegit els anteriors llibres vas perdut com un pop en un garatge. A això s’ha d’afegir que hi ha unes 400-500 pàgines que costen de baixar (amb personatges que no tenen tan ganxo i on sembla que l’acció està molt alentida). Però les coses com són: un cop agafa embranzida, el Sr. Martin continua amb tota la seva capacitat per deixar-te clavat a la butaca de lectura (i el que és pitjor, descomptant el temps per la sortida del sisè). El rei dels finals de capítol amb impacte. I no, jo no el veig a venir mai. Si a més s’ha tingut el plaer d’assistir a la presentació que va fer del llibre al CCCB fa un parell de mesos, el plaer encara és més gran. Ens té ben enganxats.


 “El nom del vent”. Un dels llibres que llegeix la gent mentre espera que el Sr. Martin tregui llibre, diu algú. Feia dies que criava pols a la pila. Ja l’hem rebaixat una mica (ni que sigui pel volum de pàgines). Entretingut, interessant i ben escrit. Bona literatura de gènere fantàstic. En alguns passatges del llibre sembla que s'entreté en excès (vull creure que preparant les altres parts mé que per una falta de ritme). Amb tot, ens hem quedat amb ganes de començar el segon volum, que ja m’espera a la pila ( malgrat que m’han dit que és avorrit ) A veure què em trobo. 




 “L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra”. L’altra llibre del qual parla gairebé tothom. La bomba del passat Sant Jordi (i precisament un regal d’ídem).. Humor nòrdic. Amb estil literari molt nòrdic (amb tot el que això implica)  Història d’un avi estrafolari i les seves peripècies al llarg dels anys, amb molt d’humor absurd. Ha tingut molt d’èxit. I no diré que no sigui merescut. El problema és que ja sabem que això de l’humor és molt personal. I en aquest cas no sóc ni de bon tros el target de lector per aquest estil. No he aconseguit entrar-hi de cap manera. 


  



"Sonria a cámara” és una d’aquelles compres compulsives que em venen després de llegir alguna ressenya o article en algun mitjà. Llibre de contes amb el tema comú de la pornografia. No és un llibre pornogràfic, però si que tots els relats tenen en comú aquest tema: la pornografia, per internet, el seu consum, la indústria i els actors (productors, consumidors, actors en sentit literal, etc) que hi participen .  En certa manera el tema no deixa de ser una anècdota per tractar temes més que universals: la solitud, la hipocresia de la societat, els prejudicis, la cerca (sovint infructuosa) del plaer... Diria que aquest llibre és un experiment. I afegiria que molt curiós (i fins i tot estrany). No m’atreviria a recomanar-lo. Però en un atac de pedanteria absolut em permeto el luxe d’afirmar que el sr. Roberto Valencia escriu molt bé.

5 comentaris:

acolostico ha dit...

Pues si que ha leído en verano, y buenos tochos.

Yo si soy de humor nórdico. Y el temor del hombre sabio tampoco esta tan mal.

Y cuantos libros le regalan, si va subvencionada...

Marta ha dit...

Grey: Una crítica més que reafirma que no i que faig fer que em faci mandra (a més, que d'entrada ja no m'agrada la traducció del títol, mode torracollons on)

ADWD: Llàstima que trigarà tant el Winds of Winter...

Apunto el nom del vent, per quan hi hagi lloc a la meva pila (a qui aviat hauré de tractar de vosté, de gran com és...)

L'avi... l'humor nòrdic i jo no acabem de ser amics. Ni ho intentaré.

I l'últim si el veig i me'n recordo li donaré un cop d'ull, a veure si em crida.

Zonia ha dit...

Que vergüenza, y yo atascada en el segundo volumen de Tormenta de Espadas...me consuela que de estas lecturas no tenía ninguno apuntado...

Bororo ha dit...

Cundeix.. l'estiu es veu.

El primer buff.. el segon esperem esperem.
el tercer.. nahhh. El quart. mare meva no se, però no.

El cinquè si no tingues res més... però en tinc.. aishh

Alba ha dit...

Nomès puc dir que em llegiré el tercer. en porto dos, vols dir que em farà mal un tercer????
Haig de dir que esperava una cosa diferent.
I... sort que el segón...

Ai no dic res per si de cas. jajajajaja.