“Celobert”, text de David Hare dirigit per Josep Maria Pou. Text contundent sobre el retrobament d’una professora amb un antic amant. Excusa per fer sortir a la llum misèries personals, retrets i ferides antigues , però alhora de confrontar dues maneres molt diferents de veure i afrontar la vida.. Traïció, culpabilitat i visió pràctica de la vida enfront de l’idealisme. Lluita i diferència de classes. Tot això posat en un bon text, amb actos més que solvents, tot i que potser el muntatge peca de certa durada . I d’una escena final que a mi personalment em sobra.
Desconeixíem el text del sr. Belbel (en el seu moment no vam veure l’exitós muntatge que es va fer). Aquest cop anàvem a fer claca a la companyia Besets de Mart. Un joc teatral sobre com un petit fet pot canviar de manera radical els esdeveniments. 14 escenes , aparentment sense relació, sobre fets dramàtics explicades , però, amb certs tocs d’humor. Per desgràcia, les condicions ambientals de la sala (vam estar apunt de morir de calor) i la llargada de l’obra van dificultar la feina als espectadors. Tot i l’esforç de retallar certs fragments, el muntatge pateix la lentitud dels canvis d’escena i d’algun fragment excessivament llarg. Una autèntica llàstima. Per què el nivell de l’equip artístic ha millorat moltíssim i no acaba de lluir la seva feina.
“Els jugadors”, text i direcció de Pau Miró. Quatre homes als voltants de la seixantena, fracassats i cansats de no arribar enlloc, que queden per fer les seves partides. En el fons són jugadors. No són res més. I encara que per la història que explica no ho pugui semblar, es tracta d’una obra amb molt d’humor. Repartiment de luxe (no es pot definir d’una altre manera a aquest pòquer d’asos), muntatge sobri i perfecte i durada encertada (90 minuts, no cal més). Vista in extremis l’últim dia de funció. Quina sort. Hauria estat una autèntica llàstima perdre-s’ho.
3 comentaris:
Hala, he visto una y todo...
Vistes les dues primeres... i completament d'acord amb ambdues crítiques
Els jugador fa pena .. perduda... però les altres tampoc em feien cap pes.. i amb el temps que tinc.. mre meva.. tantes coses...
Publica un comentari a l'entrada