divendres, 18 de maig de 2012

Martha Marcy May Marlene

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...) 

Martha Marcy May Marlene, bon debut en el món dels llargmetratges del director Sean Durkin, ens explica la història d’una identitat fracturada: Martha aconsegueix fugir d’una secta i refugiar-se a casa de la seva germana i el seu marit, amb qui havia perdut el contacte feia temps. La seva incapacitat per sobreposar-se i obrir-se a explicar què li ha passat i el fort contrast entre un món espiritualitat falsa i un món de materialisme benestant buit (aquí el director es mostra potser un pèl obvi) acaben desembocant en una paranoia on es fa difícil saber que hi ha de cert i què de malson irreal i fins a quin punt la protagonista vol acabar trencant amb aquest episodi del seu passat recent. La pel•lícula “de la germana de les bessones Olsen” (excel•lent Elizatebh Olsen, les coses com són) ens explica la història a través de flashbacks continus i malgrat que potser hi ha un pèl d’abús del recurs estilístic, aconsegueixen crear una potent sensació d’incertesa de què hi ha de cert i què d’imaginació . Potser no acaba de ser rodona, però si molt recomanable

4 comentaris:

acolostico ha dit...

En el indice de explosiones entra? Y risas por minuto?

Volvemos al cine alegre..

Anna ha dit...

@acolostico

La cabra tira para el monte, que es diu... :-D

Zonia ha dit...

Comedia no es...y el final es pa matar al director...pero a mi me gustó mucho. Muy logrado el clima de opresión, tanto fuera como dentro de la secta...

Marta ha dit...

Mmmm... em sembla que no acaba de ser del meu gènere preferit...