La nostra classe

L’any 1941 uns 1600 jueus van morir a la localitat polonea de Jedwbane. La versió oficial de la història en va responsabilitzar als ocupants nazis, però dos estudis publicats a principi d’aquest segle van demostrar que els autors de la massacre van ser els propis veïns de les víctimes. Partint d’aquest material històric, l’autor Tadeusz Slobodzianek escriu “La nostra classe”, obra on exposa la història de deu companys d’escola, cinc catòlics i cinc jueus, la seva participació en els fets i la seva posterior evolució. Text duríssim. 

Aquesta història, o similar, l’hem llegit, sentit o vist mil•lers de cops. Però no per això deixa de colpir. La conclusió (malgrat potser una tendència a la moralina cap al final) és Homo homini lupus est . Carme Portacelli dirigeix amb solidesa els 10 actors , presents en escena durant les gairebé 3 hores de durada, esforçats i molt efectius. Excel•lent esceneografia, amb imatges d’una plasticitat colpidora. Per desgràcia la durada del muntatge és un handicap i acaba provocant un ritme desigual. La primera part és rodona (intensa i àgil). A la segona meitat els esdeveniments s’acceleren i el muntatge perd força. 

Amb tot, molt recomanable, malgrat la inversió de temps que demana.