Dark Shadows

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...) 

Argument: Dos-cents anys després d’haver estat convertit en vampir i enterrat viu pel despit d’una bruixa, Barnabas Collins és desenterrat casualment . És l’any 1972 i Barnabas es retroba amb part dels seus descendents , una familia disfuncional, que sobreviuen malgrat la decadència de l’herència familiar. Decidit a recuperar l’esplendor del patrimoni familiar, haurà d’enfrontar.se un altre cop amb Anguelique, la bruixa que el va maleïr. 

Tim Burton adapta una sèrie de televisió dels anys 70 en la seva última pel•lícula, recuperant la seva barreja de comèdia/ cinema fantàstic /conte gòtic. Li ha sortit una pel•lícula entretinguda, tot i que no és per llançar cohets. Johnny Deep s’ha convertit , definitivament, en un personatge Burtonià (on la seva tendència a certs excessos interpretatius potser grinyola menys). Malhauradament la sensació que et queda és que el Sr. Burton cada cop es centra més en l’embolcall i menys en les històries. I és que l’anècdota argumental s’estira un pèl massa (la part final del film es excessivament llarga i es resol de manera abrupta). Es tracta d’un divertimento sense més pretensions. No negarem que hi ha escenes que funcionen, algunes pur estil Burton ( com el moment teclats amb so pregravat o el personatge de la iaia/serventa). Però la valoració global és un “psé”. Per veure-la un dia a casa per passar l’estona.