El hombre sin pasado

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...) 

Et diuen invitació pel cine gratis i evidentment et surt el si disparat. Després veus que el film que es programa és una pel•lícula asiàtica ambientada en el món de la màfia / tràfic d’òrgans i comences a pensar que potser t’has precipitat amb la mostra inicial d’entusiasme.... “El hombre sin pasado”, film que es ven com el més taquiller de la història del cinema coreà. Una història potser amb escenes no tan coreogràfiques com ens tenen acostumades certes pel•lícules xineses o japoneses, però que conté la majoria dels ingredients de cert cinema asiàtic: barreja de violència extrema , peculiar sentit de l’ humor i sensibilitat (que no sensibleria). Aquí, però, amb una especial contenció (pel•lícula de pocs diàlegs). Se’ns explica la història d’un home, un heroi solitari, que malgrat voler fugir del seu passat, es veu obligat a enfrontar-se als seus fantasmes personals al haver d’ajudar a la filla de la seva veïna. Menció especial per l’actor protagonista Bin Won, el doble coreà de Keanu Reeves (amb estètica capil•lar de capità Harlock) i a la nena que li dóna contrapunt (un encert de càsting). Puc afirmar que no és de les pitjors pel•lícules que he vist pel que fa a sang, fetge i soroll d’ossos trencats, tot i que em vaig perdre uns quants minuts de metratge. (Quan veus una escena ambientada en una sala amb el terra i les parets d’un color sospitosament blanc saps que allà hi haurà una orgia d’esquitxades de color) Tot i no ser de les més extremes, segur que farà les delícies dels amants del gènere.