Dibuixets d'hivern

Si hi ha poc temps pel cinema (i per escriure sobre cinema), per llegir i escriure sobre el que es llegeix, encara menys. (això, o una cada cop gestiona pitjor el temps, que també pdoria ser)

Però alguna lectura ha caigut, alguna.

"Viñetas para una crisis", de El Roto. Recopilació de vinyetes publicades al diari El País amb un tema en comú: la crisis econòmica (les seves causes i les seves conseqüències). Vagi per davant que la meva opinió és totalment parcial: Jo en una altra vida si no puc dibuixar com el sr. Bill Waterson, em demano fer el que fa el sr. Roto . En la seva línia: contundència i clarividència en una sola imatge. Llegir-les així agrupades amplifica el missatge. Espectacular.

“Memorias de un hombre en pijama” de Paco Roca. Crec que ja ens comencem a repetir amb els elogis sobre l’autor. Però és que aquest senyor és molt bo i fa les coses molt bé. Aquí, la seva faceta que em faltava descobrir: l’humor. Llibre que recopila les seves tires al diari Levante , on explica , amb certes llicències, la seva vida com a home que ha assolit el seu somni: quedar-se tot el dia a casa en pijama. Es llegeix amb un somriure a la cara, diuen. Confesso que a mi se m’han escapat un parell de riallades sonores i tot. Graciós i amb un fort component generacional. Imprescindible.

"Aventuras de un oficinista japonés" , de José Domingo. Souvenir portat d’Angoulême, amb dedicatòria inclosa (quina il•lu), per recomanació del sr. acolostico. Confirmació de què aquí es fan coses molt bones (encara que de vegades no se’ls faci gaire cas). Sense paraules, vinyetes en “pla fix”, amb luxe de detalls, ritme i una imaginació desbordant. De relectura obligada per redescobrir detallets del dibuix. Què bé que m’ho he passat llegint-lo.