dimecres, 22 de febrer de 2012

Cinema d'hivern

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)


Poc temps per anar al cinema i encara menys per escriure sobre el cinema que veiem. Aquí va el resum del que hem pogut veure durant el desembre – gener – febrer.

Un método peligroso
El film ens explica la relació triangular que s’estableix entre en pare del psicoanàlisis Sigmund Freud, Carl Gustav Jung i la pacient Sabina Spielrein. Pel•lícula de David Cronenberg que , de bones a primers, no sembla una pel•lícula de David Cronenberg.. Després, un cop reflexiones sobre ella, si que pots veure que hi apareixen certes de les seves constants (la bogeria, la relació entre cos i ment, els monstres interiors o exteriors, etc). Pausada, amb certa posada en escena una mica teatral, interessant, però no rodona. Vaig sortir amb la sensació que havia posat una mica el fre (potser per agradar més a l’Acadèmia americana). I l’actriu Keira Knightley , que ja no és sant de la meva devoció, em va semblar totalment excessiva i fora de lloc. Llàstima. Per què el repartiment masculí (Fassbender i Mortensen) estan (com gairebé sempre) esplèndids. Recomanable, però esperava una mica més.


Melancholia
Última pel•lícula de Lars Von Trier. Els primers minuts, d’una bellesa plàstica colpidora, primer desconcerten, però que després prenen tot el sentit del món. Dues parts marcades i dues actrius protagonistes ( Kirsten Dunst i Charlotte Gainsbourg ) en estat de gràcia, (increïble com la Gainsgourg pot transmetre tanta por i tristesa tan sols amb el seu físic) . De bones a primeres costa entra una mica, però quan te n’adones és com si haguessis entrar en un sorramoll i et trobes clavat fins la cintura i només pots seguir enfonsant-ne cap avall... La fi del món. Imprescindible.





Albert Nobbs
Melodrama de manual on Glenn Close fa el típic paper que acostuma a tenir molts números per obtenir un premi Oscar (tot i que a mi em va semblar més rígida i inexpresiva que continguda). Pel•lícula que està recollint bones crítiques (i sobretot funciona amb el boca orella). Però és el clar exemple de film que vas a veure en un moment que no et toca. No és que no estigui bé, però als 10 minuts ja sabia quina història m’anaven a explicar i no em va arribar ( a mi no em va aconseguir emocionar). Personalment us diria que la deixeu per una sobretaula de diumenge al sofà de casa. O no.





Drive
La pel•lícula de la qual gairebé tothom parla. I que no té terme mig: t’entusiasma o la detestes. Pel•lícula de gènere negre, amb una estètica molt ponent (homenatge visual i musical als 80), plena de silencis, que no amaga els seus referents. Exercici retro impecable. Amb un Ryan Gosling es estat de gràcia i una Carey Mulligan que li dóna la rèplica a la perfecció (actriu que també surt a "Shame", film que també haurieu de veure). Violenta, explícita i bella, compta amb un parell d’escenes que segurament seran posades com a exemple de l’art de crear tensió.. En el meu cas, em declaro fan absoluta. A veure si ara cau el llibre, que volta per casa.




The Artist

L’experiment de la temporada. Homenatge al cinema mut en majúscules. Cinema dins del cinema. No hi ha res més a explicar. Encara estic sorpresa que un film així s’hagi pogut estrenar i hagi arribat a les sales. Només diré que al final em vaig haver de contenir per no aplaudir. Una delícia. I el director de càsting es mereix un aplaudiment. Si no l’heu vista esteu badant.

5 comentaris:

acolostico ha dit...

Y los enlaces a megaupload para verlas? ah que ya no...

Bueno cuanto dolor y drama... Y a ver si vemos un día el artista, pero vamos que yo desde que el cine era en color y con sonido que no voy al cine...

Marta ha dit...

I tu tens poc temps per anar al cine?? Doncs jo fa uffffffffff... I, a priori, la que més em crida es The Artist, però déu sap quan, sic...

Toliol ha dit...

Pues yo he visto 3 de ellas (Melancholia, Drive y The Artist) y me encantaron. Las otras dos no me llamaban. Para este mes y el que viene tengo Young Adult, Shame, Extraterrestre, REC3 y Luces Rojas. Espero que las tres últimas sean hasta gratis :P
Ah, y pendiente de invitación para el día 28-02 cineforum en Los Verdi con Balagueró paa ver y hablar después de Frágiles. Hay un concurso con el Twitter de @Aullidos.

Bororo ha dit...

ganes de the artist... sí. de les altres.. mmhhhh drive y melancolia mmmhhh si no hi ha res mes a fer algun dia...

Zonia ha dit...

Cero, no he visto ninguna...Creo que la última que vi fue Arrugas. No se ni los estrenos de esta semana :-(