Patrick Wolf

Divendres 14 marcat en vermell al calendari. Concert (molt esperat) de Patrick Wolf a la sala Apolo.
La gent que em coneix sap que sóc de poques dèries…Però les que tinc, les tinc i molt. Al senyor Patrick Wolf el segueixo des que el vaig descobrir, per casualitat, en un concert gratuït al CCCB l’any 2005. Va ser una sorpresa majúscula que va tenir, com a dany col•lateral, que estigués durant molt de temps escoltant, de manera gairebé compulsiva, el seu disc “Lycanthropy”. I tot i que aquest és el que sempre m’ha agradat més (si, més fosc i tortuós), i que els seus discos s’assemblen els uns als altres el que un ou a una castanya (no, no li agrada repetir-se), sempre hi ha alguna cosa que capta la meva atenció.
“Lupercalia”, el disc que ens presentava, és lluminós i positiu. Per algú potser fins i tot ampul•lós. Però sincerament, amb cançons com “Armistice”, “The city” o “House” se li perdona tot.
I en directe encara més. Sorpresa la pobra entrada de la Sala Apolo. Crec que és el segon concert on he estat amb menys gent. Una llàstima , donat que el Senyor Patrick Wolf ha crescut, i molt, dalt de l’escenari. Desimbolt (fins i tot va baixar a cantar al mig del públic) i molt ben acompanyat (excel•lents els músics que l’acompanyen. Menció especial per la noia que tocava la flauta travessera i el saxo i la noia que tocava el violí), tot i que ell sol ja es valdria. Veu portentosa (impressionant veure’l cantar amb el micròfon a gairebé mig metre de distància i pensar que no li feia falta) i ofici (violí, arpa, teclats, corda... Home orquestra). I molt purista amb el so (de fet, va canviar dues cançons sobre la marxa per que els instruments i les bases no sonaven adequadament). Espectacular. Ens va regalar "Bloodbeat” als nostàlgics ("this is an old song", va dir la criatura) , i ens va rematar als bisos amb “Hard Times”, “The magic position” i una demolidora versió de “The City”
Rendits als seus peus.
Sé que no em fareu cas. Però si torna en concert, aneu-hi.
Us deixo una crítica del concert de Madrid del dia següent (totalment aplicable al de Barcelona)

(Gràcies Cristina per les fotos. Tu si que tens un mòbil amb càmera)