divendres, 21 d’octubre del 2011

Patrick Wolf



Divendres 14 marcat en vermell al calendari. Concert (molt esperat) de Patrick Wolf a la sala Apolo.
La gent que em coneix sap que sóc de poques dèries…Però les que tinc, les tinc i molt. Al senyor Patrick Wolf el segueixo des que el vaig descobrir, per casualitat, en un concert gratuït al CCCB l’any 2005. Va ser una sorpresa majúscula que va tenir, com a dany col•lateral, que estigués durant molt de temps escoltant, de manera gairebé compulsiva, el seu disc “Lycanthropy”. I tot i que aquest és el que sempre m’ha agradat més (si, més fosc i tortuós), i que els seus discos s’assemblen els uns als altres el que un ou a una castanya (no, no li agrada repetir-se), sempre hi ha alguna cosa que capta la meva atenció.
Lupercalia”, el disc que ens presentava, és lluminós i positiu. Per algú potser fins i tot ampul•lós. Però sincerament, amb cançons com “Armistice”, “The city” o “House” se li perdona tot.
I en directe encara més. Sorpresa la pobra entrada de la Sala Apolo. Crec que és el segon concert on he estat amb menys gent. Una llàstima , donat que el Senyor Patrick Wolf ha crescut, i molt, dalt de l’escenari. Desimbolt (fins i tot va baixar a cantar al mig del públic) i molt ben acompanyat (excel•lents els músics que l’acompanyen. Menció especial per la noia que tocava la flauta travessera i el saxo i la noia que tocava el violí), tot i que ell sol ja es valdria. Veu portentosa (impressionant veure’l cantar amb el micròfon a gairebé mig metre de distància i pensar que no li feia falta) i ofici (violí, arpa, teclats, corda... Home orquestra). I molt purista amb el so (de fet, va canviar dues cançons sobre la marxa per que els instruments i les bases no sonaven adequadament). Espectacular. Ens va regalar "Bloodbeat” als nostàlgics ("this is an old song", va dir la criatura) , i ens va rematar als bisos amb “Hard Times”, “The magic position” i una demolidora versió de “The City
Rendits als seus peus.
Sé que no em fareu cas. Però si torna en concert, aneu-hi.
Us deixo una crítica del concert de Madrid del dia següent (totalment aplicable al de Barcelona)


(Gràcies Cristina per les fotos. Tu si que tens un mòbil amb càmera)

7 comentaris:

acolostico ha dit...

'sóc de poques dèries'... pocas??? Bueno, será que no la conozco, claro...

The City, m eha recordado al libro de China Mieville, y a este tema, pero nada que ver con el Patrick, supongo más con tener reciente Attack the Block, pero la mente es una cosa extraña...

Anna ha dit...

'sóc de poques dèries'... pocas???

o-Ô

…no sé com interpretar aquest comentari… :-P

Poques, poques … El que passa és que les publicito molt, home…

Anònim ha dit...

Segur que hi torna al novembre... :-D

Marta ha dit...

Apuntem per escoltar alguna cosa d'aquest senyor doncs

Anna ha dit...

@eleternoaprendiz

De l'any vinent? Bé...si fós d'aquest, crec que tb repetiria... #enferma


@Marta
Apunti, apunti... (val la pena)

Sonia ha dit...

Yo también me lo apunto, algún vídeo he visto. Voz tiene...

Bororo ha dit...

Derias? Ezo que ez?