(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)
“El árbol de la vida” ens explica la història d´una família d'un petit poble de Texas en els anys cinquanta, que segueix el transcurs vital d’un dels fills de la família: innocència , desil•lusió , ràbia, entrada a la maduresa, complicades relacions paterno-filials, tot es va desfilant mentre es plantegen certes preguntes sobre l'origen i significat de la vida.
Pel•lícula entranya, amb un llenguatge, un estil narratiu molt especial, que fa que l’adoris o l’odiïs. La polèmica ha estat servida a les sales de cine. És impressionant la manera de narrar les relacions familiars a partir d’imatges. La part central de la pel•lícula és excel•lent. Per desgràcia, personalment penso que l inici i , sobretot, el final, espatllen el conjunt. Al director se li escapa de les mans i li surt la vena pedant, amb certes reflexions teològiques, filosòfiques o com carai se’n vulguin dir. A mi, certes interpretacions se m’escapen.
Pel•lícula entranya, amb un llenguatge, un estil narratiu molt especial, que fa que l’adoris o l’odiïs. La polèmica ha estat servida a les sales de cine. És impressionant la manera de narrar les relacions familiars a partir d’imatges. La part central de la pel•lícula és excel•lent. Per desgràcia, personalment penso que l inici i , sobretot, el final, espatllen el conjunt. Al director se li escapa de les mans i li surt la vena pedant, amb certes reflexions teològiques, filosòfiques o com carai se’n vulguin dir. A mi, certes interpretacions se m’escapen.
6 comentaris:
La ecgaran en la 2 algún día, supongo...
O esperaremos a la versión del tema de Spilberg...
Pel•lícula entranya, amb un llenguatge, un estil narratiu molt especial, que fa que l’adoris o l’odiïs.
O totes dues coses alhora, com hi puc donar fe :-)
L'he llegit perque te pinta de visionat d'estiu o tardor si algun dia passa per davant...
No la buscaré, no.
Reconec que em fa mandra
A mi tambè em fa una mica de mandra...no la descarto...pero igual me espero a que la den en La2
Pos a mí me apetece verla. Hay que ver lo bien que le ha venido la polémica sobre si es un coñazo o no. Claro, la gente va a ver "una de Brad Pitt" y se encuentra con esto. Es como leer algo sobre el Superhombre, asistir convencido de que vas a ver una de peli de Supermán y encontrarte con una conferencia sobre Nietzsche.
Publica un comentari a l'entrada