Títol: Maldito Karma
Autor: David Safier
Editorial: Seix Barral
320 pàgines
ISBN: 9788432228582
Amb retard ha caigut “Maldito karma”, de David Safier, recomanat per la Zonia i que ja havia ressenyat fa força temps el sr. acolostico. El llibre en explica les peripècies de Kim Lange, una presentadora de televisió d’èxit competitiva que pateix un accident i mor aixafada pel lavabo d’una estació espacial russa. En aquest punt és quan Kim s’assabenta que ha acumulat mal karma al llarg de tota la seva existència: ha enganyat el marit, ha menystingut la filla i ha amargat la vida a tots els que l’envoltaven. La conseqüència: ha acumulat mal karma i s’ha reencarnat en una formiga. Aquí és on comença el seu periple: ha d’acumular bon karma per ascendir en l’escala de la reencarnació i tornar a ser humana (i així recuperar la seva filla i el seu marit). Comèdia romàntica esbojarrada, amb un punt de partida argumental original, que es llegeix francament ràpid. És una lectura lleugera. Però com sempre, això de l’humor és molt personal. En el meu cas m’ha deixat entre indiferent i decebuda. L’interès inicial va decaure ràpid (i a partir de la segona reencarnació ja no captava ella meva atenció)
Com a mínim ha servit per ajudar a mantenir el ritme de lectures (que sembla que ens hem recuperat una mica)
Com a mínim ha servit per ajudar a mantenir el ritme de lectures (que sembla que ens hem recuperat una mica)
6 comentaris:
Pues yo he de reconocer que me reí mucho, me entró bien, ligerito pero entretenido.
Entretenida sin más diría así sin memoria...
Pero claro, para según quién con esto del humor, le debe faltar lagrimas y dramas :P
@Zonia
bé, d'això es tracta. GJa està bé que hi hagi varietat de gustos.
Però a mi no m'ha enganxat gens. Reconenc que baixa bé la lectura. és fàcil i àgil, però no m'ha arribat, no...
@acolostico
l'humor és molt personal... ho deixarem així... :-P
No porceso, no proceos.. nos ea que no sea que lo leamos
Pues empieza igual que "Dead Like Me" y está escrita 4 años después... Homenaje o plagio? :D
Muy bueno el blog.
Ai els “homenatges”…
Benvingut al Guaitatu, Toliol.
Que Déu et conservi el bon gust! :-D
Publica un comentari a l'entrada