dilluns, 16 de maig de 2011

Puntí



Divendres ens vam apropar a la sala Luz de Gas per veure el concert de Puntí ( abans Adrià Puntí i després Josep Puntí. Ara Puntí a seques).
No les teníem totes, però els rumors de projecte de disc nou ( diuen que produït per Quimi Portet) i les ganes de veure a potser un dels millors artistes que han sortit d’aquest país ens van esperonar.
Només arribar un cartell ja anunciava que el concert el faria Puntí en solitari, sense l’acompanyament d’ Antonio Fidel i Juan Carlos García com s’havia anunciat, que van declinar la seva participació a última hora per “diferències artístiques. Després ho vam entendre: Actualment ningú pot tocar (i intentar seguir el ritme) al Puntí. Concert dur i dolorós. Vam patir molt com a espectadors. Després d’uns primers minuts tensos, però esperançadors, va començar la davallada. Cançons inacabades, actitud erràtica i caòtica i l’incòmode sensació d’estar veient una caiguda personal que no hauríem de veure. Puntí és un geni que quan enganxa dos minuts seguits d’una cançó en té prou per fer-te posar la pell de gallina, però , per desgràcia nostra, no està en condicions d’oferir un concert en directe. Va ser curiós veure l’actitud general del públic, fins a cert punt entregat a la causa. En un altre cas la reacció hauria estat de reprovació contra l’artista i potser fins i tot de desbandada.. Aquí, es va aplaudir i cantar com mai (suplint les llacunes i lapsus del cantant), potser per les ganes de recolzar i de creure que el Punti pot remuntar. Però tots vam sortir amb la sensació que no hi ha tornada enrere possible.

Decepció i tristesa. Una llàstima.
(Podeu llegir una crítica professional del concert aquí)

11 comentaris:

acolostico ha dit...

Fenómeno fan veo...

'un dels millors artistes...' 'Cançons inacabades, actitud erràtica i caòtica'

Si es que la crisis llega a todas partes....

Pero algunos se pasan de la linea.

eleternoaprendiz ha dit...

Quina pena! I quin públic tan meravellós, no? Donar ànims a un artista tan "desperdigat" és d'una gran generositat, de debó. A veure si reïx d'aquesta.

Bororo ha dit...

Ahi ahi. destroyer pero con el corazon y por su bien :)

Anna ha dit...

@acolostico

La genialitat de vegades fa creuar la línia... :-(

@eleternoaprendiz

Si, molt curiosa l'actitud del públic. Exceptuant els 4 passats de voltes de torn, la resta, entre perplexos, apenats i amb ganes de veure una llumeta al final del túnel. I molt respectuosos.
Però no sé pas si és recuperable... :-(

@Bororo

S'han de dir les coses pel seu nom.
De fet, a la sortida vaig tenir un intercanvi d'impresions d'un periodista que comentava que un company seu proposaria al seu diari no publicar la crítica del concert.
(una pena...)

Marta ha dit...

L'exhibició de la decadència sempre és lleig de veure...

Zonia ha dit...

Curiosa la reacción del público, concierto decadente pero la gente apoyando...

Restas ha dit...

Comparteixo l'opinió general. Adrià Puntí o Josep Puntí és un geni, per mi el millor disc va ser el de Bambú Avenue amb els Umpah-pah. Sap greu que no hagi pogut mantenir el nivell. Els que erem al concert erem fans incondicinals que li vàrem perdonar tot.
Vaig anar al concert amb una certa expectativa i el resum és que podria haver sigut pitjor (per desgràcia ho dic en sentit positiu).
A veure si ens en sortim...

Anna ha dit...

A mi em sembla que musicalment ha mantingut força bé el nivell en els discos en solitari ( com a mínim Pepalallarga i l’Hora del pati , que són els que controlo més, em semblen unes perletes.) L’altra cosa són els directes.

I si, li vam perdonar tot (més que per ser qui és i el que ha fet, per les ganes que em sembla que teníem tots de que torni a ser el que era)

(Gràcies per passar per aquí a donar la teva opinió!)

Anònim ha dit...

Voleu dir que no n'estem fotent un gra massa.
El senyor Puntí va sortir sol a l'escenari,(no n'em de fotre res del motiu) i es va defensar de collons.
No deixa de ser la meva opinió, però prefereixo cançons inacabades i un ampli repertori que al contrari. I la gràcia del directe és que pot sortir més bé o més malament, però serà diferent. Per això vaig decidir anar-hi i no posar-me els discs a casa.
M'agradaria proposar que a l'hora de criticar no es generalitzi o s'especifiqui qui opina de tal manera. JO NO VAIG SORTIR AMB LA SENSACIÓ QUE NO HI HA TORNADA ENRERA, i fora vaig tenir el plaer d'intercanviar opinions amb altres espectadors que pensaven com jo.
I per cert, no li fotem la feina als capellans, aquí ningú ha de perdonar ningú, ell ens ofereix un espectacle i nosaltres paguem x preu per a veure'l ens estigui bé o no.

Anna ha dit...

No entenc gaire el to del teu comentari, Anòmin. Celebro que tu sortissis content del concert. No va ser el meu cas. I aquí només expresso la meva opinió (sense cap mena de pretensió de crear dogma ni de generalitzar) . La gràcia del directe és que pot sortir bé o malament. I quan surt bé , ho gaudeixo i ho explico. I quan surt malament, no ho gaudeixo i ho explico. Simplement això. I per mi no va ser un bon concert. I he assistit a bons concerts de sr. Puntí. D’aquí les meves sensacions i la meva decepció.
Res més. I ja està bé que hi hagi diversitat d’opinions.

Anònim ha dit...

potser el to del meu comentari no ha estat del tot correcte i m'en disculpo. Evidentment respecto totes les opinions. Però no fotem. Hi ha hagut concerts pitjor. Siguem optimistes. Aquest tiu ha estat un geni i segueix sent-ho.