Concert improvisat a última hora. Quan ja estava pràcticament descartat , bàsicament pel preu, cauen invitacions (gràcies Jordi!) i a corre-cuita expedició a Razzmatazz per veure Skunk Anansie. Ja els havia vist fa uns anys a la mateixa sala i tenia ganes de repetir. I no, no havia sentit res del disc nou (que ja m’havien avisat que és més pop), però.. i què?
Si que és cert que el nou disc sona més tou (haurem de donar-li unes quantes voltes per poder opinar amb més coneixement de causa), però amb dues hores ben bones de concert (amb 2 bisos) dóna temps de repescar temes dels discos anteriors: "Stoosh" , "Post Orgasmic Chill" i fins i tot de "Paranoid & Sunburnt", L’inici amb Yes It’s Fucking Political ja ha deixat clar que la cosa anava de debò. I a partir d’aquí, Hedonism , Charlie Big Potato, Weak (com m’agrada aquesta cançó), Twisted (Everyday Hurts) , You’ll follow me down, Brazen (Weep) , i moltes altres, executades amb nervi i bon ofici pels musics i amb un desplegament d’energia i dots escèniques per part de l’Skin impressionants . Des de caminar per sobre del públic, trepitjar amb actitud dominatrix a un fotògraf, renyar a un de seguretat, enfilar-se al galliner de la sala per grapejar el membre d’un membre del públic , llançar-se en planxa i sobretot enllaçar una cançó rere l’altre sense donar treva. Algú ha dit animal escènic? Està en plena forma (Realment sembla que ha fet un pacte amb el diable)
Si que és cert que el nou disc sona més tou (haurem de donar-li unes quantes voltes per poder opinar amb més coneixement de causa), però amb dues hores ben bones de concert (amb 2 bisos) dóna temps de repescar temes dels discos anteriors: "Stoosh" , "Post Orgasmic Chill" i fins i tot de "Paranoid & Sunburnt", L’inici amb Yes It’s Fucking Political ja ha deixat clar que la cosa anava de debò. I a partir d’aquí, Hedonism , Charlie Big Potato, Weak (com m’agrada aquesta cançó), Twisted (Everyday Hurts) , You’ll follow me down, Brazen (Weep) , i moltes altres, executades amb nervi i bon ofici pels musics i amb un desplegament d’energia i dots escèniques per part de l’Skin impressionants . Des de caminar per sobre del públic, trepitjar amb actitud dominatrix a un fotògraf, renyar a un de seguretat, enfilar-se al galliner de la sala per grapejar el membre d’un membre del públic , llançar-se en planxa i sobretot enllaçar una cançó rere l’altre sense donar treva. Algú ha dit animal escènic? Està en plena forma (Realment sembla que ha fet un pacte amb el diable)
Pipa. Ens ho hem passat pipa.
(Fotos fetes amb el mòbil. No dóna per més)
4 comentaris:
La mala vida strikes back...
Continuo en mi ignorancia, creo que ni pronuncio bien el nombre del grupo....
I mentrestant, a l'altra banda de país, un gps intentava fer-me anar per un camí de cabres en plena nit gallega... (es nota que ni conec el grup ni sé con es llegeix, oi? :p)
Los cualo? Los que? Palizas de radio 3?
Y donde está ese Frank Sinatra, esa Aretha o incluso ese Boss...
Mala vida... :) lo mas mejor.
Publica un comentari a l'entrada