dimecres, 9 de febrer de 2011

Primos

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Primos” és l’últim film de Daniel Sánchez Arévalo i suposa la seva incursió en el gènere de la comèdia. De fet, l’hem anat a veure per les bones referències que té el director amb la seva pel•lícula de debut.
Al pel•lícula ens explica la història del personatge de Diego (Quim Gutiérrez) que després de la cancel•lació del seu casament viatja al seu poble d’estiueig amb els seus cosins per tal de retrobar-se i retrobar el seu primer amor. Comèdia romàntica lleugera, força benvolent i previsible, amb final edulcorat, però efectiva. Té alguns moments d’humor tirant a groller, però en general és àgil i ben portada pels actors (sorprenent la vis còmica d’en Quim Gutiérrez). Amors d’estiu, festa major de poble, la troupe de cosins, incapacitat de prendre decisions, desconcert vital i patetisme emocional. Pel•lícula força generacional (difícil no sentir-se identificat en alguna de les situacions) que ofereix el que promet: una bona estona sense cap mena de pretensió ni deixant gaire petjada. Ideal per fer passar una setmana laboral llarga (L’escena “Backstreetboys” impagable..)

8 comentaris:

acolostico ha dit...

Entonces si pero no o no pero si? Esperamos a hacer un Sinde o o no?

Zonia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Zonia ha dit...

Acolostico, si quieres reirte ves a verla, no le darán un Oscar pero saldrás contento del cine...

Bororo ha dit...

Només en un punt en desacord.. no es el mateix ser previsible que les coses passin tal com han de passar. Precisament, el final edulcorat és l'unic moment on les coses no passen com han de passar.

Són els dos forat.. però la peli no va d'això.. ni tan sols es una comedia romantica... bé sí pero només els primers quinze minuts.. i els últims :)

Anna ha dit...

Entonces si pero no o no pero si? Esperamos a hacer un Sinde o o no?
Pot esperar a que “surti en dvd”, si vol. O a haver vist “La red social”…

no le darán un Oscar pero saldrás contento del cine...
Del cine…si…del cine… juàs!

no es el mateix ser previsible que les coses passin tal com han de passar. Precisament, el final edulcorat és l’únic moment on les coses no passen com han de passar.
Estic d’acord amb l’afirmació. I en aquest final les coses passen com NO acostumen a passar a la vida real (pq és edulcorat)
Però continuo pensant que és previsible (a partir dels 20 primers minuts saps com acabarà. O no?) Això no li treu la resta de mèrits.
però la peli no va d'això.. ni tan sols es una comèdia romàntica... bé sí però només els primers quinze minuts.. i els últims :)
El començament i el final és una comèdia romàntica, el mig no. Quans minuts de metratge de dosis romàntica ha de tenir una pel•lícula per tal de ser considerada comèdia romàntica?
Quina llargada ha de tenir un conte per ser considerat conte i no narrativa breu?
…engayá… :-P

Zonia ha dit...

No es por ná, pero parecéis de la Liga anti-comedias románticas :-)

Marta ha dit...

Mmmm... potser. Tot i que ara fa pufff que no poso els peus al cine

el bandero ha dit...

He fet cas de la seva recomanació: "Ideal per fer passar una setmana laboral llarga."
I aquest divendres per obrir el cap de setmana la vaig anar a veure. Em va fer pasar un bona estona, em va agradar molt!