Hi ha concerts per passar l’estona, n’hi ha de divertits, n’hi ha de correctes, d’emotius, d’espectaculars, de nostàlgics, concerts de grups amb bon ofici, grans concerts.... i després hi ha coses que tens la gran fortuna de veure com el que va passar ahir dilluns al Palau de la Música Catalana.
Patti Smith i l’Acoustic Trio (Lenny Kaye a la guitarra i Tony Shanahan al baix i als teclats) donant una lliçó magistral de , o millor dit compartint, bona música en directe. Dues hores d’espectacle amb una cantant que dona una nova definició a la paraula carisma (si, anava acompanyada d’uns músics excel•lents. Però costava veure’ls). Sorprenentment bromista i propera ( m’esperava una persona més distant, suposo que per la fama de contundent), la Sra. Smith va demostrar que està en plena forma ( 64 anys? Ja m’agradaria a mi...). Com és possible ser capaç d’emocionar, seduir i/o a arengar les masses simplement amb la veu? Us asseguro que ella pot (algú ha dit enveja?). El final del concert, encadenant “Pissing In A River”, "Because the night" i "People Have the Power" gairebé sense treva va fer aixecar a tot el públic de la cadira. I ja no vam seure pels bisos.
Sort que no ens va demanar que ens poséssim a cremar contenidors a la sortida...
Incommensurable . De pell de gallina...
Patti Smith i l’Acoustic Trio (Lenny Kaye a la guitarra i Tony Shanahan al baix i als teclats) donant una lliçó magistral de , o millor dit compartint, bona música en directe. Dues hores d’espectacle amb una cantant que dona una nova definició a la paraula carisma (si, anava acompanyada d’uns músics excel•lents. Però costava veure’ls). Sorprenentment bromista i propera ( m’esperava una persona més distant, suposo que per la fama de contundent), la Sra. Smith va demostrar que està en plena forma ( 64 anys? Ja m’agradaria a mi...). Com és possible ser capaç d’emocionar, seduir i/o a arengar les masses simplement amb la veu? Us asseguro que ella pot (algú ha dit enveja?). El final del concert, encadenant “Pissing In A River”, "Because the night" i "People Have the Power" gairebé sense treva va fer aixecar a tot el públic de la cadira. I ja no vam seure pels bisos.
Sort que no ens va demanar que ens poséssim a cremar contenidors a la sortida...
Incommensurable . De pell de gallina...
9 comentaris:
People have the power y propaganda del banco Sabadelll...
Desde luego que curiosos tiempos vivimos...
Ja arribaràs al cap de setmana sense vacances amb aquest ritme??? :p
People have the power y propaganda del banco Sabadelll...
Més gràfic impossible....
Ja arribaràs al cap de setmana sense vacances amb aquest ritme??? :p
Més em val. Fa una setmana i mitja que em moc gairebé per inèrcia.
El meu objectiu és arribar al dilluns a les 6 del matí sense (gaires) danys neuronals...
:-D
non stop non stop non stop
non stop non stop non stop
El dolor es psicológico....
(mètode personal d'entrenament per agafar fondo...Car, però molt més divertit que anar al gimnàs)
Jodo, i jo que pensava que la meva vida era moguda.
Aficionao
Vas pel bon camí, jove Padawan. No defalleixis...
Eres mi ídolo!!!! yo quiero ser como tú!!!! que poderío!
Y esperense señores comentaristas que tomando como ejemplo la solista del concierto al que asistió la señora cuando llegue a los 64 a ver que ritmo lleva! Porque es cuestión de entreno!
Que miedorrr!
Publica un comentari a l'entrada