dilluns, 21 de febrer de 2011

Fran Healy


Per si aquest mes de febrer ja no tingués prou de novembre de 2010, va i surt la proposta d’última hora d’anar a veure a Fran Healy a la sala BeCool de Barcelona (amb possibilitat d’alguna invitació, a més). Difícil dir que no (a mi, impossible. Què us he de dir...)
Oportunitat d’or de sentir les seves cançons en solitari, i algunes de Travis, interpretades amb l’únic acompanyament de la seva guitarra i en una sala petita. De bones a primeres les coses ja van quedar clares: Healy tenia ganes de cantar, fer bromes, interactuar i xerrar (sobretot xerrar) amb el públic, com un cantautor monologuista habitual del local , distès i gaudint de l’actuació ( o això va semblar). El públic, malgrat tòtems capgrossos inamovibles a la primera fila i noies tertulianes, entregat per la causa. Fins i tot amb la delirant versió de “Hit me baby one more time” de Britney Spears (si, fa por pensar que gairebé tots ens sabíem la lletra de la cançó de marres..)
Hi ha concerts que et reconcilien amb la música en directe, sobretot quan veus que algú que ha tingut masses entregades al davant encara té ganes de tocar i gaudir davant de poc públic. Digueu-me iaia, però cada cop m’agraden més els concerts de petit format.

(El teloner era en Foley Stewart, diuen. Vam entrar amb la seva actuació ja començada. No sonava malament. Un noi molt graciós. Tot i que el seu gust en samarretes...)

4 comentaris:

acolostico ha dit...

Claro, gratis, así cualquiera...

Anna ha dit...

Gratis, gratis, no. Que ens vam repartir les invitacions com a bons germans.
(si es mira que som bona gent...)

Marta ha dit...

Anava a dir "qui?" fins que he llegit lo de Travis. De tant en tant m'ha de sonar algo fins i tot a mi :p
Ai la mala vida ;)

Bororo ha dit...

Entenc l'atractiu dels concerts de petit format gratis. Son com monos. Jo em vaig treure la punxa dissabte...amb escreix.