Amor y otras drogas

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Sinopsis: Maggie és una dona independent que no vol establir compromís. Un dia accidentalment coneix a Jamie, un atractiu visitador mèdic que farà servir el seu encant personal per seduir-la. Però el que comença sent només desig...

“Amor y otras drogas” ha arribat venuda com una comèdia romàntica no convencional, amb escenes de sexe d’alt voltatge (pel cinema americà, puntualitzem), discurs contra la indústria farmacèutica i una mirada seriosa sobre les relacions de parella, la por el compromís i els estralls que pot causar una malaltia degenerativa en les relacions personals.
El resultat és força fallit. La pel•lícula navega entre moments de melodrama ( més o menys aconseguits. Els actors protagonistes aguanten força bé els papers) i escenes d’humor groller dignes de “Supersalidos” (alguns d’un to masclista més que molest). No acaba de trobar l’equilibri ni el to. La crítica a la industria farmacèutica és purament anecdòtica. I, com no, es tracta d’una història amb final totalment previsible.
Pel•lícula de sofà un diumenge a la tarda. Si no fan res més i no es té cap sèrie pendent per veure a mà.
( res a veure amb 500 días juntos , que si que era una comèdia romàntica poc convencional)