dilluns, 18 d’octubre de 2010

Maleït progrés 5

Les obres avancen, tot i que lentes i pesades.
Ara ja es veuen els efectes de les voladures constants. Aquest és el desnivell que s’ha fet fins ara.







(mira que n'arriben a treure de terra. Tenim una muntanya nova!)

Per desgràcia, el sistema d’avís de voladures continua igual de rupestre. (paperet enganxat. Si el veus, bé. Si no, ja et vindrem a treure de casa)



Entre això i que s’han hagut de parar les obres del fals túnel (que se’ls ensorrava) i s’ha d’esperar un nou projecte....

(encara no entenc com no hi ha més desgràcies)

11 comentaris:

acolostico ha dit...

La economia en movimiento, hasta hundimientos...

santa paciencia

Marta ha dit...

La veritat és que si, a vegades sorpren que no passin més coses...

Anna ha dit...

santa paciencia

Esgotada està...

La veritat és que si, a vegades sorpren que no passin més coses...

t'ho ben juro....
Millor no pensar-hi gaire.

Cristina ha dit...

:(

Jaume Julià ha dit...

Sí, totalment d'acord...

mecatxis ha dit...

Sovint no ens adonem de les coses fins que les tenim a casa. Cada cop que baixis a Barcelona per la carretera de 4 0 5 carrils, pensa en els boscos, les cases, els camps i els horts que hi havien abans. Dóna les gràcies a la gent que va sacrificar la seva qualitat de vida per que nosaltres tardem menys i puguem conduir de manera més còmoda i segura.

Ara us demanen a vosaltres aquest sacrifici.

Anna ha dit...

Ai mecatxis , no sé si ens posarem d'acord. Deixa'm puntialitzar algunes coses.
Primer, acostumo a ser conscient de les carreteres per on passo i de l’impacte que tenen. Evidentment quan una cosa et toca de prop les coses canvien i prenen una altra dimensió, no ho negaré. Però és així. Ens movem quan ens venen a tocar els nassos a la porta. Els humans, per defecte, som egoistes. Però això no treu que tinguem motius de queixa i dret a fer-ho.

I si, ja sé que el bé comú està per sobre del bé particular. Però...literalment per sobre? I fins a quin punt? Les “compensacions” pel sacrifici particular t’asseguro que no estan a l’alçada . I la sensació d’impotència davant una maquinaria que no et té en compte és terrible. I no és la idea de “sistema democràtic” que tinc al cap i que voldria. Em queixo per un cas particular, però es pot extrapolar a molts d’altres. No m’agrada com es fan moltes coses.
I mai he dit que aquesta carretera no s’hagués de fer. No sóc tan incoherent ni hipòcrita ni il•lusa per negar la necessitat d’infraestructures. Tinc cotxe i l’utilitzo (tan poc com puc, però si, l’utilitzo) No em queixo del què si no del com. No estic d’acord amb el traçat que s’ha triat (que no és ni de bon tros el millor, ni pels veïns afectats, ni per l’impacte ambiental que té ni per la gent que haurà de fer servir la carretera.) , ni de com s’ha triat (amb jocs d’interessos dignes d’un culebrot) ni de com es duen a terme les obres. (tots sabem que els projectes que guanyen acostumen a ser els de pressupost més reduït i ja sabem on acostumen a retallar. Després, hi ha túnels que no aguanten i s’han de refer a corre-cuita i mesures de pal•liació de sorolls i d’impacte visual que no arriben mai)

I t’asseguro que farem el sacrifici (perquè la carretera no la mourà pas ningú de lloc). Però ens queda (només) el dret de pataleta. No ens el treguis, mecatxis. Simplement m’esbafo. No estic intentant ser dogmàtica. Aguantarem la carretera i, qui sap, potser ens hi acostumarem i tot. Però d’aquí a posar-hi bona cara...

mecatxis ha dit...

Perdona si he emprat un to de crítica. Només volia acompanyar la reflexió. I si, la gent és dolenta. Les coses es fan així de malament per que les fan persones. Per això crec que el millor que pot passar és que no hi hagin persones o que aquestes no facin res, que és el millor que podem fer (i ara pensava en tu i jo, personalment :D).

Ja són més llargs els comentaris que el post?

Anna ha dit...

Perdona si he emprat un to de crítica. Només volia acompanyar la reflexió

ho sé, ho sé. I no dic pas que no tinguis raó.

Per això crec que el millor que pot passar és que no hi hagin persones

Ai...tu i jo sempre anem a parar al mateix punt del discurs!

Ja són més llargs els comentaris que el post?

Jajaja! Tard o d'hora havia de passar. (i en part és culpa teva! Si és que ... :-D )

Bororo ha dit...

Tanto quejarse, tanto quejarse.. coño.. :)

Suposo que es una carretera, no? Jo prefereixo el tren.. especialmente si algun dia renfe rodalies funciona com cal.

Anna ha dit...

Tanto quejarse, tanto quejarse.. coño.. :)

De moment encara és gratis ...I va de meravella pel cutis :-P

Suposo que es una carretera, no? Jo prefereixo el tren..

Si, carretera. La C-37. Nosaltres també hauríem preferit una via de tren. Però ha tocat carretera.
Ups: Ara que ho penso. També ens tocarà tren (si s'arriba a fer mai l'eix transversal ferroviari). A veure per on carai el faran passar...