Jugant amb Molière

No ens passa (tan) sovint (com voldríem). Però la setmana passada van caure dues invitacions per l’estrena de “Jugant amb Molière” al teatre Romea.
No sabíem gaire què anàvem a veure , però si diuen teatre i gratis...Cap allà que anem. El punt de partida de l’obra és interessant: ens proposa un joc amb alguns dels personatges de les obres de Molière (l’avar, el malalt imaginari, la criada Dorina, ..) plantejant una mena de comèdia d’embolics amb pretensions humorístiques. Malauradament el resultat és fallit. La idea és bona, els actors treballen molt bé i els ha quedat una excel•lent obra per a públic infantil (i no ho dic de broma. Crec que és una obra que agradaria molt als nens)
No negarem que en alguns moments vam riure (sobretot poc abans d’arribar a la pausa), però gairebé per inèrcia. Humor blanc que funciona pel truc de la ganyota i la repetició. I la segona part té una davallada de ritme important. El llenguatge teatral utilitzat (no sé si buscat a consciència) queda obsolet i no arriba. (és evident que estic acostumada a un altre estil)
No la recomano. És així. Ens quedem amb la part positiva d’anar a una estrena: veure saludar al director de l’obra (un emocionat Esteve Polls. Dóna la sensació que aquest muntatge és un homenatge comiat per ell), poder veure a la flor i nata de l’star system teatral català a la platea i gaudir de la copeta (de vi o de cava, segons els gustos) de cortesia.
I si a sobre s’hi va ben acompanyada, doncs a sopar i a fer una copitxuela després. Que era dimecres? Això no és un problema...