dimarts, 5 d’octubre del 2010

El gust de les coses

"Secreto" de porc



Broqueta de peix variat


Xoriç a la brasa (flamejat a la taula, com ha de ser, mentre s'espera un concert de fados)



Migas amb costella de porc (lleuger, lleuger...)



Porco a la Alentejana (porc amb cloïsses....la bomba)



Arròs amb marisc (a Cascais, amb la corresponent ampolleta de vi blanc...mmm...)



Pasteis de Belem (a la Pastisseria de Belem...i et posen un pot de canyella a la taula...Oorrrgggggrrrr)



Sardines a la brasa



Bacallà a la brasa ( que no a Bras). Sublim.



Pasteis de Bacalhau (versió portuguesa dels nostres bunyols de bacallà)



Un país que tracta tan bé el bacallà m'ha d'agradar per força

(i si a sobre els agrada el vi...)

Si...Definitivament m'agrada viatjar.

12 comentaris:

acolostico ha dit...

Dieta mediterranea? mala vida

Aix que hambre...

Anna ha dit...

Mediterrania tirant a atlàntica fluvial via Tajo.

Terrible, terrible...

Juanma ha dit...

Cuando una ex compañera de piso portuguesa iba Lisboa, siempre nos traía Pastéis de nata de Belém, y ay Dios, cómo nos poníamos. :-)''''

Anna ha dit...

Per desgràcia no et garanteixen que aguantin més de 24 hores... (ja ho vaig mirar, ja...)

vicivicivici (amb canyella...uhm...)

Jaume Julià ha dit...

Deu meuuuuuuuu,
I jo que pensava que em cuidava... Que gran, sí senyora. Només em quexiaria en el cas de l'arròs amb marisc, una mica pobre el tema :-P

Anna ha dit...

[Mode repelent ON]
Jaume, em sap greu dir-ho així, però...ets un aficionat amb el tema .. :-P
[Mode repelent OFF]

(i l'arròs de marisc no era pobre...de fet, era marisc amb arròs...Llàstima que en va quedar gairebé la meitat...Les racios portugueses tenen nivell)

Marta ha dit...

Me'n vaig a dinar... Sort que no he vist el post fins ara.

Els Pasteis de Belem... ains... la boca aigua...
I jo, que no sóc de peix en excés, el meu record de Lisboa és menjar peix o peix amb arròs diàriament i per llepar-se els dits.

Juanma ha dit...

Y supongo que tomásteis caldo verde, que Déu n'hi do cómo está.

http://www.directoalpaladar.com/recetas-de-sopas-y-cremas/caldo-verde-portugues-receta

Cristina ha dit...

Uy, qué mala pinta todo...

Si...Definitivament m'agrada viatjar.

No hauria de ser "definitivament m'agrada menjar"? :P

Anna ha dit...

Uy, qué mala pinta todo...

sip...Però ja saps que jo, si m'he de sacrificar em sacrifico...

No hauria de ser "definitivament m'agrada menjar"? :P

Ah, però no són sinòmins? :-P

Anònim ha dit...

Admiro les persones que són capaces de menjar per plaer. Jo menjo per que cal menjar. I quan viatjo, a més, per curiositat.

Normalment ni tant sols demano que caram hi ha al plat. Jo ho tasto i m'ho menjo. A vegades encara que no m'agradi. És que de petit em van ensenyar molt bé...

Diguem que sóc més de plaers espirituals, com els petons.

Anna ha dit...

Admiro les persones que són capaces de menjar per plaer. Jo menjo per que cal menjar.

Ai no, mecatxis...ai no.
Menjar és un dels plaers de la vida!
(no dic que no n'hi hagi més, però..)


Diguem que sóc més de plaers espirituals, com els petons.

Espirituals....si...espirituals... ;-)