Broqueta de peix variat
Xoriç a la brasa (flamejat a la taula, com ha de ser, mentre s'espera un concert de fados)
Migas amb costella de porc (lleuger, lleuger...)
Porco a la Alentejana (porc amb cloïsses....la bomba)
Arròs amb marisc (a Cascais, amb la corresponent ampolleta de vi blanc...mmm...)
Pasteis de Belem (a la Pastisseria de Belem...i et posen un pot de canyella a la taula...Oorrrgggggrrrr)
Sardines a la brasa
Bacallà a la brasa ( que no a Bras). Sublim.
Pasteis de Bacalhau (versió portuguesa dels nostres bunyols de bacallà)
Un país que tracta tan bé el bacallà m'ha d'agradar per força
(i si a sobre els agrada el vi...)
Si...Definitivament m'agrada viatjar.
12 comentaris:
Dieta mediterranea? mala vida
Aix que hambre...
Mediterrania tirant a atlàntica fluvial via Tajo.
Terrible, terrible...
Cuando una ex compañera de piso portuguesa iba Lisboa, siempre nos traía Pastéis de nata de Belém, y ay Dios, cómo nos poníamos. :-)''''
Per desgràcia no et garanteixen que aguantin més de 24 hores... (ja ho vaig mirar, ja...)
vicivicivici (amb canyella...uhm...)
Deu meuuuuuuuu,
I jo que pensava que em cuidava... Que gran, sí senyora. Només em quexiaria en el cas de l'arròs amb marisc, una mica pobre el tema :-P
[Mode repelent ON]
Jaume, em sap greu dir-ho així, però...ets un aficionat amb el tema .. :-P
[Mode repelent OFF]
(i l'arròs de marisc no era pobre...de fet, era marisc amb arròs...Llàstima que en va quedar gairebé la meitat...Les racios portugueses tenen nivell)
Me'n vaig a dinar... Sort que no he vist el post fins ara.
Els Pasteis de Belem... ains... la boca aigua...
I jo, que no sóc de peix en excés, el meu record de Lisboa és menjar peix o peix amb arròs diàriament i per llepar-se els dits.
Y supongo que tomásteis caldo verde, que Déu n'hi do cómo está.
http://www.directoalpaladar.com/recetas-de-sopas-y-cremas/caldo-verde-portugues-receta
Uy, qué mala pinta todo...
Si...Definitivament m'agrada viatjar.
No hauria de ser "definitivament m'agrada menjar"? :P
Uy, qué mala pinta todo...
sip...Però ja saps que jo, si m'he de sacrificar em sacrifico...
No hauria de ser "definitivament m'agrada menjar"? :P
Ah, però no són sinòmins? :-P
Admiro les persones que són capaces de menjar per plaer. Jo menjo per que cal menjar. I quan viatjo, a més, per curiositat.
Normalment ni tant sols demano que caram hi ha al plat. Jo ho tasto i m'ho menjo. A vegades encara que no m'agradi. És que de petit em van ensenyar molt bé...
Diguem que sóc més de plaers espirituals, com els petons.
Admiro les persones que són capaces de menjar per plaer. Jo menjo per que cal menjar.
Ai no, mecatxis...ai no.
Menjar és un dels plaers de la vida!
(no dic que no n'hi hagi més, però..)
Diguem que sóc més de plaers espirituals, com els petons.
Espirituals....si...espirituals... ;-)
Publica un comentari a l'entrada