dimarts, 10 d’agost del 2010

Maleït progrés 4

Les obres d’una carretera són com una mena de tortura. Trànsit de maquinaria pensat tot el dia constantment, inici d’obres a ¼ de 7 del matí. Pols, soroll, moviments de gent desconeguda...

I explosius.

Ja han arribat les detonacions a tocar de la casa.

Ho tenen tot controlat, diuen. Però quan et venen a fer sortir de la casa per que durant la detonació no pots ser allà, veus les pedres que surten volant (que no són precisament petites) i que els operaris exclamen "Ostres, si que està a prop la casa" abans de començar...

Aquesta fotografia correspon a la que es va fer el dimecres dia 4.



El vídeo correspon a la del divendres dia 6 (gravat des de l’altra banda)



Ahir sant tornem-hi. Esperem que s’acabin ja d’una vegada.

4 comentaris:

Marta ha dit...

Déu n'hi do...

Anna ha dit...

Si noia...
Estem ben distrets....

el bandero ha dit...

Us a tocat la grossa, amb el progrés tocant la porta de casa. Mare meua!!
A més aquestes obres no seran curtes i el tema de les expropiacions no se si us a tocat, perquè deu haver sigut, o deu estar sent, un altre calvari.
Com a mínim esperem que aquesta nostre Administració tingui cales per dur l'obra a bon ritme.

Anna ha dit...

La grossa i de ple, estimat bandero.
Està previst que les obres durin un parell d'anys ( tot i que l'altre dia algú parlava d'un any i mig pq avancen a bon ritme. La veritat és que ens aquests moments la casa està envoltada de màquines gegantines que treballen a tot drap)
I el tema expropiacions, ma germana o el meu cunyat t’ho podrien explicar millor. Però en resum, si no recordo malament, han estat 28 euros per un 400 metres quadrats (si..28 euros en total. Tal i com ho llegiu). Vaja, que no saps si riure, plorar o començar a llançar bombes directament...