Origen

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Esperàvem amb candeletes l’estrena d’ Origen, del director Christopher Nolan. Vagi per davant que a una servidora li agrada com explica les històries aquest senyor i és una fan absoluta de “Memento” (pel•lícula que té fans i detractors a parts iguals i que acostumen a tenir posicions irreconciliables).

I, com no, no m’ha decebut. Cinema en majúscules. En una pel•lícula difícil de classificar (barreja de thriller i gènere fantàstic) Nolan tornar a jugar amb el tema de la memòria (aquest cop dins dels somnis, on la gent s’hi pot introduir i obtenir informació). No és un argument fàcil de seguir , però és absolutament fascinant. I com sempre explicat d’aquesta manera tan acurada i visualment tan preciosista , per no dir elegant. Fins i tot la banda sonora es mereix una menció. És perfecta , “Non, je ne regrette rien" apart (Que gairebé sap greu i tot l’ús que es fa de la cançó). Per mi un exemple del que hauria de ser el cinema com a espectacle i entreteniment: forma i contingut. Visualment impactant i mentalment desbordant. Com algun bon amic amb criteri ha dit: Blade Runner + Matrix + El caballero oscuro + Solaris + El manantial + Borges + Scanners + El doctor Mabuse (Esteve, espero que em permetis el manlleu) Només un però: Ellen Page, justeta (i per mi poc creïble en el paper).

Chapeau, Sr. Nolan.

Si algú encara té algun dubte sobre si s’ha d’anar a veure, que passi i vegi el trailer.