Soul Kitchen

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Repescada “in extremis” als Verdi “Soul Kitchen”, la comèdia de Fatih Akin, després de segles sense trepitjar una sala de cine. Hi havia curiositat per veure què tal se li dóna el gènere a aquest director . El resultat no és rodó. No té el to visceral de “Contra la pared” (demolidora) ni provoca la fascinació de “Cruzando el puente: los sonidos de Estambul” (documental imprescindible per als amats de Istambul i/o la música).Al film hi trobem certes constants del director: la música, la barreja ètnica, l’atzar... Però en alguns moments cau en la broma fàcil i el resultat no acaba de convèncer. Tot i així, aconsegueix esgarrapar alguna que altra riallada i provoca una certa sensació d’afecte i empatia per un grup de personatges perdedors que intenten millorar la seva vida. Aprovat. Donarem una oportunitat a la seva propera pel•lícula . El director encara compta amb un marge de confiança.