divendres, 18 de juny del 2010

Soul Kitchen

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Repescada “in extremis” als Verdi “Soul Kitchen”, la comèdia de Fatih Akin, després de segles sense trepitjar una sala de cine. Hi havia curiositat per veure què tal se li dóna el gènere a aquest director . El resultat no és rodó. No té el to visceral de “Contra la pared” (demolidora) ni provoca la fascinació de “Cruzando el puente: los sonidos de Estambul” (documental imprescindible per als amats de Istambul i/o la música).Al film hi trobem certes constants del director: la música, la barreja ètnica, l’atzar... Però en alguns moments cau en la broma fàcil i el resultat no acaba de convèncer. Tot i així, aconsegueix esgarrapar alguna que altra riallada i provoca una certa sensació d’afecte i empatia per un grup de personatges perdedors que intenten millorar la seva vida. Aprovat. Donarem una oportunitat a la seva propera pel•lícula . El director encara compta amb un marge de confiança.

4 comentaris:

acolostico ha dit...

Esta no la darán por la tele pronto? A no que están con el fútbol...

Anna ha dit...

¿Están dando fútbol por la tele?
Uix…hauria de treure les caixes del davant un dia d’aquests….

Replicant ha dit...

"¿Están dando fútbol por la tele?"...realment la mudança t'ha desconnectat del Mundial i les vuvuzelas, eh?..."chocolate milk beats paella"

Grine ha dit...

Esta es ideal para una tarde de fútbol... No saben lo bien que se está en los cines cuando hay partido de la selección ;)