Dissabte ens vam apropar a la Biblioteca de Catalunya per veure una mica teatre. I és que aquest espai ens encanta. Té alguna cosa especial. I els muntatges de la companyia
La Perla 29 també. Ja hem gaudit d’una versió d’
Antigona (una de les poques vegades que se m’ha posat la pell de gallina en un teatre) i una del
Rei Lear. A l’espera de poder repescar el
Hamlet (que torna al maig) , aquest cop hem anat a veure “
Natale in casa Cupiello”, obra d’Eduardo de Filippo dirigida, com no, per Oriol Broggi. Comèdia napolitana, amb un text divertit i molt italià. Muntatge imaginatiu i dinàmic (m’encanta com posen el públic dins l’escenari. I tenir els actors tan a prop és un luxe ) i un equip artístic (habitual de la companyia) que és un luxe (Tots estan excel•lents, però el
Pep Cruz, com no, incommensurable).
Quin fart de riure. I, com que no hi havia mitja part, la
copa de vi aquest cop ens la van donar abans de començar.
Ja ho he dit, però ho repetiré. Anar al teatre als muntatges de La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya és un luxe. Si poden anar-hi, no s’ho perdin.
6 comentaris:
Que vida más bohemia...
Que vida más bohemia...
La dels actors? :-P
Fa molt bona pinta! I què me'n dius del Bruno Oro en directe??
Fa molt bona pinta!
Molt recomanable, la veritat.
I què me'n dius del Bruno Oro en directe??
Ja l’havia vist a No et moguis, amb la Clara Segura. La veritat és que molt bé. Té una gran vis còmica. Queda el dubte de veure’l en un paper dramàtic o més seriós (no sé si seria capaç de mirar-me’l sense veure la imitació de l’Acebes al Polònia ;-) )
Vaig anar a un assaig fa uns mesos i avui tornaré a veure el muntatge ja enllestit. Estic molt d'acord amb la teva frase final, sempre que vaig a veure un espectacle de la Perla 29 amb l'Oriol Broggi pel mig se que no em decepcionarà. :)
I què t'ha semblat, Marina, Ara que ja l'has vista "acabada"?
Jo ja estic pendent del Hamlet que reposen al maig...
(per cert, benvinguda al "Guaita què fan ara", amb una mica de retard...)
Publica un comentari a l'entrada