Com cada any per aquestes dates, la indústria alimentària de cal Mateu es posa en marxa per preparar les festes de Nadal. Treball en sèrie, operaris més que qualificats , recepta clàssica i taula gran. Aquí va el procés complert.
Carn degudament rostida ( vedella, carn magra i pollastre)
Carn degudament rostida ( vedella, carn magra i pollastre)
Tot trinxat, juntament amb els ous durs, amb la màquina de trinxar de tota la vida.
Una mica de beixamel per amorosir el tall.
Pasta i farcit, pasta i farcit, pasta i farcit…
A enrotllar…
Fer una mica de puzzle amb les safates....
Beixamel per sobre...
Formatge ratllat i mantega...
A gratinar...I “voilà”
El resultat, uns 120 canelons que donaran per uns 3 – 4 àpats (un cop t’hi poses..... aprofites, no?)
(sense voler, cada cop m’està quedant un blog més gastronòmic)
7 comentaris:
Que post más enrollado...
(no, no he podido evitarlo)
Jo m'hi he de posar un dia d'aquests... també per a seguir la tradició, amb la màquina de tallar de tota la vida i aquestes coses...
Típic de festes, no?
Ai, Anna, quina enveja!!! M'ha vingut al cap, al principi de viure amb l'avi i la iaia, també teniem la màquina de trinxar la carn i la iaia els feia, mentre jo m'ho mirava i intentava ajudar... Quan la iaia va morir, els canelons van deixar de ser els q eren... Ara bé, els q compra el papa tampoc estan malament, i també els espero!! nyam,nyam!!
Que post más enrollado...
(no, no he podido evitarlo)
Si...ja...si... :-P
Típic de festes, no?
Si, si...de fet, la mentalització nadalenca no comença fins que es fan els canalons...
i la iaia els feia, mentre jo m'ho mirava i intentava ajudar...
Si Maitona...ajudar a buidar la plata del farcit, oi? Jajaja...això ho hem fet tots...
Ara bé, els q compra el papa tampoc estan malament, i també els espero!! nyam,nyam!!
Yum-yum...
Els canelons de l'Aurèlia estan al top 5 de plats imprescindibles!
"beixamel per amorosir el tall"
Això, que estigui ben ben amorós!
Noia, s'ha de vigilar ben bé a quina hora es mira aquest blog... hi ha risc de sortir-ne i tirar-se de cap a la nevera!!
Quina bona pinta!
Ei anna,
De què hem sona això !!!!! També en fa la meva mare, En fa un cop l'any i al congelador, estant "de muerte".
De totes maneres la meva mare estarà molt contenta si es despisten uns quants canelons cap a casa seva. jajajajajaja
Publica un comentari a l'entrada