divendres, 11 de desembre de 2009

Indústria alimentaria

Com cada any per aquestes dates, la indústria alimentària de cal Mateu es posa en marxa per preparar les festes de Nadal. Treball en sèrie, operaris més que qualificats , recepta clàssica i taula gran. Aquí va el procés complert.


Carn degudament rostida ( vedella, carn magra i pollastre)



Tot trinxat, juntament amb els ous durs, amb la màquina de trinxar de tota la vida.



Una mica de beixamel per amorosir el tall.



Pasta i farcit, pasta i farcit, pasta i farcit…



A enrotllar…



Fer una mica de puzzle amb les safates....


Beixamel per sobre...


Formatge ratllat i mantega...


A gratinar...I “voilà”


El resultat, uns 120 canelons que donaran per uns 3 – 4 àpats (un cop t’hi poses..... aprofites, no?)


(sense voler, cada cop m’està quedant un blog més gastronòmic)

7 comentaris:

acolostico ha dit...

Que post más enrollado...

(no, no he podido evitarlo)

Marta la que també fa rotllets de pasta i carn per Festes ha dit...

Jo m'hi he de posar un dia d'aquests... també per a seguir la tradició, amb la màquina de tallar de tota la vida i aquestes coses...
Típic de festes, no?

Maite ha dit...

Ai, Anna, quina enveja!!! M'ha vingut al cap, al principi de viure amb l'avi i la iaia, també teniem la màquina de trinxar la carn i la iaia els feia, mentre jo m'ho mirava i intentava ajudar... Quan la iaia va morir, els canelons van deixar de ser els q eren... Ara bé, els q compra el papa tampoc estan malament, i també els espero!! nyam,nyam!!

Anna ha dit...

Que post más enrollado...

(no, no he podido evitarlo)


Si...ja...si... :-P

Típic de festes, no?
Si, si...de fet, la mentalització nadalenca no comença fins que es fan els canalons...

i la iaia els feia, mentre jo m'ho mirava i intentava ajudar...
Si Maitona...ajudar a buidar la plata del farcit, oi? Jajaja...això ho hem fet tots...

Ara bé, els q compra el papa tampoc estan malament, i també els espero!! nyam,nyam!!

Yum-yum...
Els canelons de l'Aurèlia estan al top 5 de plats imprescindibles!

Pepi Toria ha dit...

"beixamel per amorosir el tall"

Això, que estigui ben ben amorós!

Marta ha dit...

Noia, s'ha de vigilar ben bé a quina hora es mira aquest blog... hi ha risc de sortir-ne i tirar-se de cap a la nevera!!

Quina bona pinta!

Alba ha dit...

Ei anna,
De què hem sona això !!!!! També en fa la meva mare, En fa un cop l'any i al congelador, estant "de muerte".
De totes maneres la meva mare estarà molt contenta si es despisten uns quants canelons cap a casa seva. jajajajajaja