dimecres, 16 de setembre de 2009

Mapa de los sonidos de Tokyo

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar la opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Reconec que vaig anar a veure la nova pel•lícula de l’Isabel Coixet amb cert recel. (podeu llegir l'argument aquí). Tot i que sóc una fan entregada de Mi vida sin mi i vaig gaudir molt d’Elegy (basada en la novel·la de Philip Roth), la Vida secreta de las palabras em va semblar una pel•lícula poc rodona que començava a presentar certs tics que no m’acabaven de convèncer i que amenaçaven a anar a més.. I Mapa de los sonidos de Tokyo, no sé per quin motiu, em semblava que podia tenir-los i augmentar-los. I malauradament és així.

De fet, la pel•lícula té tots els elements per ser una obra fantàstica. Es tracta d’una pel•lícula bellíssima estèticament. És evident la formació en publicitat de la directora, que aconsegueix gravar imatges fantàstiques i captivadores de la ciutat de Tokyo. De la pel•lícula en podria sortir un videoclip excel•lent o un spot impactant.
Res a dir dels actors, Sergi López en el seu paper d’espanyol que no parla bé ni l’anglès ni el japonès (però, què voleu que us digui, el fa la mar de bé) i Rinko Kikuki (una de les protagonistes de Babel) una noia amb un físic molt especial que és un bon encert de càsting.
I l’argument, la història, una idea potent: una assassina a sou que s’enamora d’una de les seves víctimes. Realment dóna molt de joc.
Però tot i així, la pel•lícula avorreix. Si...avorreix. No aconsegueix arribar , no capta l’interès i té, fins i tot, coses que grinyolen força. El personatge de l’enginyer de so obsessionat amb els sons de Tokyo, que fa la tasca de narrador, queda totalment forçat. Les escenes de sexe , força explícites (molt ben rodades i tractades des d’un punt de vista molt “femení”) no aconsegueixen fer arribar la suposada relació que surt entre els dos personatges. Fins i tot la banda sonora (repleta de cançons excel•lents) queda forçada i sobreposada, distraient molt sovint l’atenció de la història (i alguna cosa no va bé quan en una pel•lícula et fixes gaire en la banda sonora).

No sé si és un problema de guió, de mal muntatge o de tot una mica. Però no...No funciona.

Llàstima.

7 comentaris:

acolostico ha dit...

La Coixet aburrida, no me lo puedo creer, no...

Y no le entraron ganas de comer japonés esta vez? Es que seguro no vale la pena la peli...

manu ha dit...

Ho sento, però a mi la Coixet no m'interessa res de res. M'agrada altra tipus de cine.

Anna ha dit...

Y no le entraron ganas de comer japonés esta vez?

unes ganes boges de menjar fideus ramen... Però no ho he posat per no repetir-me...

(i de pendre una bona copa de vi negre també)

La Coixet aburrida, no me lo puedo creer, no...

Ha fet coses que m'han agradat molt...Però vaja...em sembla que està perdent una mica el rumb...

Ho sento, però a mi la Coixet no m'interessa res de res.

Em remeto a la resposta anterior ;-)

Marta, la que no ha vist la Coixet (aquesta peli en concret) però espera poder menjar japonès ha dit...

Doncs a veure quan fem un japonès... amb cine o sense, que me n'estàs fent agafar ganes! :-)
De la peli, res a dir. Estava a llista de pendents, però em sembla que la trauré, vistes les impressions... i és que després de "Mi vida sin mi", la Coixet no ha estat el mateix!

Anna ha dit...

Hem de fer un Kibuka, Marta!

I si, la pots deixar pel Dvd....

és que després de "Mi vida sin mi", la Coixet no ha estat el mateix!

Difícil de repetir una cosa a l'alçada...difícil....

Marta ha dit...

Doncs a mi si que em va agradar, tot i que estic convençuda que el meu estat anímic actual hi va ajudar molt.
I si a dues coses, surts amb ganes de menjar fideus (fa massa que no menjo japonès!) i el sergi lopez ho fa la mar de bé. De fet té un no sé què magnètic...

Anna ha dit...

tot i que estic convençuda que el meu estat anímic actual hi va ajudar molt.

Marta...ehem... de què dius que treballes exactament? :-P

surts amb ganes de menjar fideus (fa massa que no menjo japonès!)

En dono fe....

i el sergi lopez ho fa la mar de bé.

Jo és que no puc ser imparcial...El Sergi Lopez em cau bé...Ho hauria de fer molt malament pq me n'adonés...