Déjame entrar

Argument: Oskar és un nen de 12 anys que pateix els abusos continuats d’uns companys d’escola. El seu desig de tenir un amic sembla fer-se realitat quan coneix a l’Eli, una noia de la seva mateixa edat que acaba d’instal•lar-se a la casa del costat. Curiosament, l’arribada d’aquest nous veïns coincideix amb una sèrie de misteriosos assassinats a la ciutat...


Finalment m’he decidit a veure”Déjame entrar”. En tenia moltes ganes, però una és poruca de mena (i està farta de passar por en pel•lícules de les quals li diuen que “no, dona, no...No n’hi ha per tant”). I estic satisfeta d’haver-me decidit. Pel•lícula molt interessant, que trenca els clixés de les pel•lícules de vampirs. De fet, és una part relativament secundària de la història, que se centra en l’amistat de dos nens que se senten sols i marginats i que busquen algú on agafar-se.
La veritat és que és d’aquelles pel•lícules que et deixen un estat d’ànim curiós, de les que un cop vistes continues recordant certes escenes , algunes d’una bellesa plàstica impactant. Menció especial mereix l’escena de la piscina, que trenca motlles en la història de les escenes violentes o “gores”. En destaco dues coses: l’encert de càsting dels dos nens protagonistes (la Lina Leandersson és una troballa) i l’increïble fredor que transmeten els països nòrdics a través del cine (i no estic parlant dels metres de neu que es veuen a la pel•lícula). És una sensació que traspuen totes les pel•lícules nòrdiques que he vist (ja siguin sueques, daneses o noruegues): incomunicació, soledat, alcoholisme, famílies desestructurades i fred (però fred vital, d'aquell que sembla que et surt de dins) No venen pas ganes d’anar-hi a viure.

Molt recomanable.