Thomas Bayrle. Diria que ja no som a Kansas

Visita “in extremis” a l’exposició de Thomas Bayrle (l’exposició s’acabava el dia següent). I aprofitant que hi havia visita guiada, ens vam deixar explicar les obres amb molt de gust.

I el resum és això: fascinant. Exposició de les de sortir entusiasmat/da. Sota una aparença de pop art, vam poder veure obres calidoscòpiques, la majoria fetes amb imatges repetides que formen una supraimatge. Un seguit de wallpapers, collages fotogràfics i escultures on es podien veure els temes recurrents de l’artista: la societat com una fàbrica engranatge, el ritme de la societat com el ritme d’una màquina que no para, la repetició , l’autopista com a símbol de la tecnologia, però alhora del teixit que enganxa la societat, l’individu que perd la seva individualitat engolit per la massa, ... Un artista totalment desconegut per mi (i per molta gent, donat que aquesta és la primera retrospectiva que es fa d’aquest senyor a tot el món) que està considerat el precursor de la nanotecnologia, la cibernètica i la revolució digital. (Segons ens van dir, va ser consultor d’IBM als inicis dels programes de disseny gràfic). El més impressionant, és que les seves obres (apart d’alguns vídeos) estan realitzades íntegrament a mà.

Impressionant. Llàstima que l’hagi visitat quan ja s’acaba. Així ni hi ha manera de recomanar la seva visita.